Alfonso Peña Boeuf - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Alfonso Peña Boeuf.

Alfonso Peña Boeuf

De Viquipèdia

Infotaula de personaAlfonso Peña Boeuf
Biografia
Naixement23 gener 1888 modifica
Madrid modifica
Mort1r febrer 1966 modifica (78 anys)
Madrid modifica
  Procurador en Corts
16 de juny de 1943 – 1 de febrer de 1966
  Ministre d'Obres Públiques[1]
30 de gener de 1938 – 18 de juliol de 1945
  President de RENFE
23 d'octubre de 1952 – 3 de juliol de 1957
Agustín Plana Sancho →
Dades personals
ReligióCatolicisme modifica
Activitat
OcupacióEnginyer
PartitFalange Española Tradicionalista y de las JONS modifica
Membre de
Premis

Alfonso Peña Boeuf (Madrid, 23 de febrer de 1888 - 1 de febrer de 1966) va ser un enginyer de Camins i polític espanyol, Conseller Nacional i procurador a les Corts Espanyoles durant les vuit primeres legislatures del període franquista.[2]

Biografia

Va ser professor de l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Madrid, en la qual va estudiar. Durant la Dictadura de Primo de Rivera va col·laborar amb el ministre de Foment Rafael Benjumea y Burín.[3]

Durant la Guerra Civil, al setembre de 1937, se li va encarregar el Plan de Obras Públicas del Comité Directivo de Obras Públicas que es va crear en la zona nacional.

El 1938 va ser nomenat Ministre d'Obres Públiques del govern franquista, ocupant el càrrec des del 30 de gener d'aquest any fins al 18 de juliol de 1945. Durant el seu mandat, va finalitzar el Plan de Obras Públicas que havia començat en 1937. El 24 de gener de 1941, es va aprovar la Ley de Bases de Ordenación Ferroviaria y de los Transportes por Carretera per la qual totes les companyies d'ample ibèric que operaven en l'Estat espanyol van ser reunides en una sola empresa estatal, la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE). Seria nomenat president del consell d'administració de la companyia de 1952 a 1957.

Va ser membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals des de juny de 1934 amb el discurs La resonancia en las estructuras,[4] institució que va presidir des de l'11 de juny de 1958 fins a la seva defunció. Prèviament havia ocupat els càrrecs de bibliotecari, entre 1939 i 1944, i vicepresident, entre 1944 i 1958.[5] Va rebre les grans creus de del Mèrit Militar, de l'Orde de Carles III de l'Orde de la Corona d'Itàlia i de l'Orde de l'Àguila Roja.

Obres

  • Memorias de un ingeniero político (1954)

Referències


Càrrecs públics
Precedit per:
Mauro Serret Mirete
Junta Tècnica de l'Estat
Ministre d'Obres Públiques

1938-1945
Succeït per:
José María Fernández-Ladreda
y Menéndez-Valdés
Precedit per:
Rafael Benjumea y Burín
President de RENFE

1952-1957
Succeït per:
Agustín Plana Sancho
Premis i fites
Precedit per:
Mariano Fernández Cortés

Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 24

1933-1966
Succeït per:
Juan García-Frías García
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Alfonso Peña Boeuf
Listen to this article