Alta traïció
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'alta traïció o simplement traïció és un tipus de delicte caracteritzat per tractar-se de la major deslleialtat criminal cap a la pàtria, previst en els codis penal i militar i el dret constitucional: és una traïció de tal envergadura que posa en perill la seguretat o les institucions d'un país.[1] Les penes per alta traïció són fortes, i sobretot en períodes als quals s'aplica la llei marcial, és a dir, durant guerres o dictadures, s'aplica sovint la pena de mort. En règims autocràtics, la inculpació d'alta traïció s'utilitza per a eliminar, temporalment o definitivament, dissidents i oponents polítics.
Alguns exemples comuns d'alta traïció són: participar en una guerra contra el mateix país, intentar enderrocar-ne el govern, espiar els seus cossos militars, els seus diplomàtics o els seus serveis secrets en benefici d'una potència hostil estrangera o, fins i tot, intentar assassinar el seu líder. L'alta traïció requereix que el presumpte traïdor tingui obligacions de lleialtat cap a l'estat el qual traeix, tal com tenir-ne la ciutadania.
Històricament, en països que segueixen el dret anglosaxó, l'alta traïció es diferencia de la traïció menor (petty treason) pel fet que consisteix en crims majors contra un superior (per exemple, un servent en assassinar el seu amo o mestressa).