Altiplà Iranià
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'altiplà iranià,[1][2] és una formació geològica d'Àsia Occidental i l'Àsia central. Forma part de la Placa euroasiàtica i té les Muntanyes Zagros a l'oest, la mar Càspia i Kopet Dag al nord, l'estret d'Ormuz i el Golf Pèrsic al sud i el Riu Indus a l'est del Pakistan.
Tipus | Altiplà | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Iran | |||
| ||||
Com a regió històrica inclou la Pàrtia,[3] la Mèdia,[4] Persis[5] i alguns territoris més que ja no pertanyen a l'actual Iran.[6]
El vessant oriental de les Muntanyes Zagros hi pot ser inclòs. L'Encyclopædia Britannica n'exclou les parts baixes de Khuzestan[7] i caracteritza Elam com la zona que va de la regió des de la Plana mesopotàmica a l'Altiplà iranià.[8]
Des del Caspi a Balutxistan,[9] l'altiplà iranià té una llargada d'uns 2.000 km. Engloba la major part de l'Iran, Afganistan i Pakistan parts de l'oest del riu Indus i una zona del quadrilàter que formen les ciutats de Tabriz, Xiraz, Peshawar i Quetta que ocupen uns 3.700.000 km². Malgrat que sigui anomenat un altiplà, està lluny de ser una plana i conté diverses serralades de muntanyes, el cim més alt és el Damavand a la serralada Alborz amb 5.610 m, i la conca de Lut a l'est de Kerman està per sota dels 300 m d'altitud.