Altiplà de la Sibèria Central
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'altiplà de la Sibèria Central (en rus:Среднесиби́рское плоского́рье) està fet de superfícies d'altituds diverses que ocupen gran part de Sibèria entre el riu Ienissei i el riu Lena. S'estén per una superfície de 3,5 milions de km², un terç de Sibèria. El punt més alt és a les Muntanyes Putorana amb 1701 m.[1][2] Al nord de l'altiplà hi ha les muntanyes Putorana i a l'est les Muntanyes Sayan i les Muntanyes Baikal. Aquest altiplà cobreix un terç de Sibèria.[3] Al sud limita amb les carenes del Sayan oriental, així com les carenes del Baikal i Transbaikal, a l'oest amb la vall del Ienissei, al nord amb la terra baixa de Sibèria del Nord, a l'est amb la vall de Lena.
Tipus | Serralada, Gran Paisatge de Rússia i altiplà | |||
---|---|---|---|---|
Localitzat a l'entitat geogràfica | Sibèria | |||
Localització | ||||
Continent | Àsia | |||
Entitat territorial administrativa | Rússia | |||
| ||||
Serralada | altiplà de Putorana | |||
Dades i xifres | ||||
Altitud | 1.701 m | |||
Mida | 2.000 () × 2.000 () km | |||
Punt més alt | Mount Kamen (en) (1.701 m ) | |||
Superfície | 3.500.000 km² | |||
El clima és continental amb estius càlids i curts i hiverns llargs i molt freds. La major part del territori està cobert per vegetació de la taigà amb coníferes (el làrix és especialment abundant en aquest clima continental). El riu principal és el Tunguska inferior. Els recursos minerals (zona dels traps siberians) són molt rics i inclouen el carbó, mena de ferro, or, platí, diamants i gas natural. És una regió amb un clima hostil, continental i fred, allunyada de les zones habitades i que, encara que dotada de considerables riqueses mineres com la major part de Sibèria, fins ara ha romàs gairebé deshabitada.