Altiplà del Tibet - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Altiplà del Tibet.

Altiplà del Tibet

De Viquipèdia

Infotaula de geografia físicaAltiplà del Tibet
(zh) 青藏高原 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
TipusRegió geogràfica i altiplà Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
 33° N, 88° E / 33°N,88°E / 33; 88Coord.: 33° N, 88° E / 33°N,88°E / 33; 88
Dades i xifres
Dimensions1.000 (amplada) × 2.500 (longitud) km
Superfície2.500.000 km² Modifica el valor a Wikidata

L'altiplà del Tibet o Txang Tang (mot tibetà que significa 'lloc solitari'), també anomenat altiplà de Qinghai i el Tibet i altiplà de Qingzang (en xinès: 青藏高原, Qīngzàng Gāoyuán) és un vast i elevat altiplà de l'Àsia Central que ocupa la major part de la regió autònoma del Tibet i de la província de Qinghai, a la Xina. S'estén per una superfície d'uns 1.000 per 2.500 quilòmetres i té una altitud mitjana de més de 4.500 metres. Anomenat "el sostre del món", és l'altiplà més elevat i extens del món: la seva àrea és d'uns dos milions i mig de quilòmetres quadrats (unes quatre vegades la superfície de França o de Texas). L'altiplà es va formar a causa de la col·lisió de les plaques tectòniques indoaustraliana i eurasiàtica durant el període cenozoic (ara fa uns 55 milions d'anys), en un procés que encara continua.[1][2]

L'altiplà del Tibet és una elevada estepa àrida esquitxada de serralades i de grans llacs d'aigua salada. La precipitació anual varia dels 100 als 300mm i cau majoritàriament en forma de calamarsa. Als límits meridional i oriental de l'estepa, hi ha prats i pastures que poden ser l'hàbitat temporal de pastors nòmades, tot i que estan coberts pel glaç durant la meitat de l'any. Anant de nord a nord-oest, l'altiplà esdevé cada vegada més elevat, fred i sec, fins a arribar a la remota regió de Kekexili, a la part nord-occidental de l'altiplà del Tibet. Allà, l'altitud mitjana excedeix els 5.000 metres, l'aire conté tan sols un 60% de l'oxigen que trobaríem al nivell del mar i les temperatures mitjanes anuals són de -4 °C, que arriben fins als -40 °C a l'hivern. Com a resultat d'aquest medi tan extrem i inhòspit, la regió de Kekexili és la menys poblada de l'Àsia i la tercera menys poblada del món, després de l'Antàrtida i del nord de Groenlàndia.

El Txang Tang està limitat al nord-oest per la serralada del Kunlun, que el separa de la conca del Tarim, i al nord-est limita amb la serralada de Qilian, que el separa del desert del Gobi. Al sud, l'altiplà ressegueix la vall del riu Brahmaputra, que corre al peu de l'Himàlaia, i la vasta plana Indogangètica. A l'est i al sud-est, l'altiplà dóna pas a les gorges boscoses i la geografia accidentada de les capçaleres muntanyoses dels rius Salween, Mekong i Iang-tsé, a la part occidental del Sichuan. A l'oest, comunica amb la regió muntanyosa del Karakoram, al nord del Caixmir.

L'aixecament tectònic de l'altiplà es creu que ha tingut una influència significativa sobre el canvi climàtic, i es diu que afecta el monsó de l'Àsia. Pel que fa a l'estació del monsó de l'Índia, que va de juny a octubre, quan els vents porten l'aire tropical humit del sud, l'Himàlaia fa de barrera i impedeix el pas de les pluges al nord de la serralada, cosa que fa que l'altiplà del Tibet sigui extremadament sec, i en canvi concentra les precipitacions al nord de l'Índia, que esdevé una regió molt humida. Els vents de direcció nord deixen sobre l'altiplà la poca humitat que els restava, i quan arriben a l'extrem septentrional són molt secs i creen deserts com els del Taklamakan i el Gobi.[3][4][5][6]

Rius

Alguns dels rius més llargs del món tenen l'origen a l'altiplà del Tibet:

Entre tots plegats, aquests rius porten al mar el 25% dels sediments mundials derivats de l'erosió del sòl.

Llacs

  • el Tso Ngonpo
  • el Nam Tso
  • el Dagze Tso
  • el Yamzho Yumco
  • el Puma Yumco
  • el Paiku

Referències

  1. Wang, Zhaoyin; Li, Zhiwei; Xu, Mengzhen; Yu, Guoan. River Morphodynamics and Stream Ecology of the Qinghai-Tibet Plateau. CRC Press, 30 març 2016. 
  2. Jones, J.A.; Liu, Changming; Woo, Ming-Ko; Kung, Hsiang-Te. Regional Hydrological Response to Climate Change. Springer Science & Business Media, 6 desembre 2012, p. 360. 
  3. Peregrine, Peter Neal; Melvin Ember, etc. Encyclopedia of Prehistory: East Asia and Oceania, Volume 3. Springer, 2001, p. 32. ISBN 978-0-306-46257-3. 
  4. Morris, Neil. North and East Asia. Heinemann-Raintree Library, 2007, p. 11. ISBN 978-1-4034-9898-4. 
  5. Webb, Andrew Alexander Gordon. Contractional and Extensional Tectonics During the India-Asia Collision. ProQuest LLC, 2007, p. 137. ISBN 978-0-549-50627-0. 
  6. World regions in global context: peoples, places, and environments. Prentice Hall, 2002, p. 430. ISBN 978-0-13-022484-2. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Altiplà del Tibet
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Altiplà del Tibet
Listen to this article