Pobles indígenes de Mèxic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Mèxic s'ha definit a si mateix en la seva constitució com a nació "pluricultural" en reconeixement de les diverses ètnies que la conformen. El segon article de la constitució reconeix el dret a la determinació i autonomia dels pobles indígenes i el compromís nacional per a llur desenvolupament integral[1]
Viuen a Mèxic, d'acord amb les xifres del Consell Nacional de Població (CONAPO), de l'Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Història (INEGI) i de la Comissió Nacional pel Desenvolupament dels Pobles Indígenes (CDI), 12 milions d'indígenes, és a dir, el 12% de la població nacional. Altres organismes nacionals i internacionals, però, prefereixen reportar una xifra de prop del 30% de persones mestisses d'ascendència predominantment indígena, molts dels quals, però, s'han adaptat a la cultura occidental i han oblidat llurs costums i llengües.
A diferència, però, d'altres països Llatinoamèrica, en què els pobles indígenes estan conformats per una sola ètnia predominant o majoritària (països en què una sola llengua ameríndia és predominant o fins i tot co-oficial amb el castellà), a Mèxic hi ha 62 pobles indígenes que parlen 62 llengües diferents (oficialment reconegudes pel govern mexicà), i molts més dialectes. Segons l'INEGI, el 6% de la població mexicana encara parla una llengua indígena, de les quals el nàhuatl i el maia són les més importants.
Històricament, alguns estats de la federació mexicana s'han identificat amb algun o alguns dels diversos pobles indígenes que hi habiten o habitaven; per exemple: Tlaxcala amb els tlaxcalteques, Yucatán, amb els maies, Chichuahua amb els tarahumares et. al.