An Occasional Oratorio
From Wikipedia, the free encyclopedia
An Ocasional Oratorio (HWV 62) és un oratori de Georg Friedrich Händel, basat en un llibret de Newburgh Hamilton a partir de la poesia de John Milton i Edmund Spenser. L'obra va ser escrita durant la revolta jacobita de 1745–1746, l'intent d'enderrocament de la dinastia Hannover amb el rei Jordi II, que eren els patrons de Händel. La revolta pretenia reemplaçar-los per la Dinastia Stuart, amb Charles Edward Stuart, "Bonnie Prince Charlie". An Occasional Oratorio és únic entre els oratoris de Händel, ja que no narra una història o conté elements dramàtics, però intentava ser una peça d'unió, desafiant i patriòtica.[1] Els exèrcits Stuart, originaris d'Escòcia, havien envaït Anglaterra i arribaren fins a Derby; allà, els exèrcits reials sota el comandament del fill del rei, Guillem August Duc de Cumberland, els havia aturat i retornat a Escòcia el desembre de 1745. Els combats estaven en un treva a causa del fred hivernal i el duc de Cumberland es trobava a Londres pel febrer de 1746.[2] Händel va compondre An Ocasional Oratorio precipitadament el gener i febrer de 1746, "manllevant" i tornant a arranjar alguns moviments de composicions anteriors, i estrenant-la immediatament el 14 de febrer de 1746 amb Willem de Fesch, Élisabeth Duparc, Elisabetta de Gambarini, John Beard, i Thomas Reinhold al Covent Garden Theatre.
Forma musical | oratori |
---|---|
Compositor | Georg Friedrich Händel |
Llibretista | Newburgh Hamilton |
Llengua | anglès |
Estrena | |
Estrena | 14 febrer 1745 |