Anarcocol·lectivisme
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'anarcocol·lectivisme o anarquisme col·lectivista és una de les escoles clàssiques de l'anarquisme. És un corrent de pensament sobre l'economia. La propietat dels mitjans de producció, distribució i canvi ha de ser col·lectius i administrada col·lectivament pels mateixos treballadors aplegats en petites associacions per afinitat laboral mentre cadascun d'ells produeix segons la seva voluntat (o segons l'acordat) i cadascun ha de rebre el producte íntegre del seu treball segons el seu mèrit particular. Aquestes associacions alhora estarien confederades pel principi federatiu. Però aquest sistema federal ha de deixar, segons els col·lectivistes, autonomia a les associacions per tal que autogestionessin els mitjans de producció.
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | escola de pensament anarquista | ||||
Història | |||||
Fundador | Mikhaïl Bakunin | ||||
Fou defensat per Mikhail Bakunin (un dels principals teòrics), James Guillaume o Ricardo Mella. Els seus seguidors van ser expulsats de la Primera Internacional per les discrepàncies amb Karl Marx a l'hora d'afrontar els problemes del proletariat. Les idees de Bakunin en contra de l'Estat i la necessitat de l'acció directa van forjar aquestes discrepàncies amb la consegüent creació de l'anarquisme militant com a moviment obrer internacional organitzat. L'anarcosindicalisme serà després la forma de dur a terme alguns dels seus principis.