escriptor francès From Wikipedia, the free encyclopedia
Andreï Makine (Krasnoiarsk, Sibèria, URSS 1957) escriptor francès d'origen rus. Premi Goncourt de l'any 1995 i membre de l'Acadèmia Francesa des de 2016.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ru) Андрей Ярославович Макин 10 setembre 1957 (67 anys) Divnogorsk (Unió Soviètica) |
19è Seient 5 de l'Académie française | |
3 març 2016 – ← Assia Djebar | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Estatal de Moscou - Candidat de Filologia (–1985) Novgorod State Pedagogical Institute (en) - Master of Science |
Director de tesi | Michel Aucouturier |
Activitat | |
Ocupació | escriptor |
Membre de | Acadèmia Francesa (2016–) |
Nom de ploma | Gabriel Osmonde Albert Lemonnier Françoise Bour |
Obra | |
Obres destacables
| |
Cronologia | |
trànsfuga soviètic | |
Premis
|
Va néixer el 10 de setembre de 1957 a Krasnoiarsk, Sibèria. Molt aviat es va quedar orfe i va ser educat per la seva àvia Charlotte Lemonnier, d'origen francès,[1] que el va iniciar en la cultura i llengua franceses.
Va passar els primers anys a Penza (Volga). Va fer de professor de filologia a l'Institut de Nóvgorod i va col·laborar en la revista Literatura moderna a l'estranger.[2]
Amb una beca de la Universitat de Moscou va redactar una tesi doctoral sobre literatura francesa.[3]
L'any 1987 va arribar de forma clandestina a París, on va viure de forma precària al barri de Belleville.[4] Va donar classes de rus i de literatura rusa i un cop ingressà a La Sorbona va escriure una tesi sobre Ivan Bunin, i va obtenir el dret d'asil polític.[4]
Inicialment va tenir moltes dificultats per trobar editor a França i utilitzà el subterfugi de dir que les seves novel·les eren originals escrits en rus i traduïdes al francès per Albert Lemonnier (nom ficitici manllevat dels seus avantpassats francesos). Aquest mètode el va emprar en les seves primeres novel·les: La fille d'un hèros de l'union soviétique (1990) i Confession d'un porte-drapeau dechu (1992).[4]
El 1995 va començar el seu èxit amb la publicació de la novel·la El testament francès, amb la qual va obtenir el Premi Goncourt.
Ha publicat diverses obres amb el pseudònim de Gabriel Osmonde.[3]
El 3 de març de 2016 va ser elegit membre de l'Acadèmia Francesa amb el seient número 5, en substitució de l'escriptora Assia Djebar.[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.