Andrea Chénier
From Wikipedia, the free encyclopedia
Andrea Chénier és una òpera italiana verista en quatre actes composta per Umberto Giordano sobre un llibret escrit per Luigi Illica. Va ser estrenada a la Scala de Milà el 28 de març de 1896.
Forma musical | òpera |
---|---|
Compositor | Umberto Giordano |
Llibretista | Luigi Illica |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | Italià |
Creació | 1896 |
Data de publicació | 1896 |
Gènere | verisme, verisme i òpera |
Parts | Quatre |
Durada | 2 hores |
Format per | La mamma morta (en) |
Lloc de la narració | Coigny i París |
Època d'ambientació | Revolució Francesa |
Personatges |
|
Estrena | |
Estrena | 28 de març de 1896 |
Escenari | Teatro alla Scala de Milà, |
Director musical | Rodolfo Ferrari (en) |
Intèrpret | Orquestra del Teatro alla Scala de Milà i Cor del Teatro alla Scala de Milà |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 12 de novembre de 1898 (estrena a Espanya) |
L'òpera conté àries que s'han fet populars, incloent-hi les de tenor Un dì all'azzurro spazio, Si, fui soldato i Come un bel dì di maggio, i la més coneguda per a soprano La mamma morta.[1]
El fins llavors gairebé desconegut Giordano va compondre Andrea Chénier als vint-i-set anys; després de l'estrena, era ja un home cèlebre, i ho va seguir sent fins a la seva mort, tot i que (igual que Mascagni i Leoncavallo) no va tenir un altre èxit igual. És, per tant, la seva obra més popular i una de les habituals en el repertori de molts teatres. L'òpera té una gran quantitat de pàgines memorables amb gran nombre d'àries i duos famosos. Amb la intenció de donar realisme a l'obra hi ha una gran quantitat de personatges secundaris, molt típic de les obres veristes.
Està basada en la vida del poeta francès André Chénier (1762-1794), executat durant la Revolució Francesa. És una òpera sobre la revolució, sobre la lluita pels ideals, sobre l'únic sentiment que pot salvar el món: l'amor.[2] La història comença el 1789 en un esplèndid jardí de París en què Chénier s'enamora de la bella aristòcrata Maddalena. Sis anys després, Maddalena ho ha perdut tot i París s'ha convertit en una ciutat consumida per la sospita i la por. Condemnat per un pretendent rival, el revolucionari Gérard, la parella es reuneix per enfrontar-se al salvatge «judici revolucionari».