From Wikipedia, the free encyclopedia
Andrea Sacchi (Nettuno, 30 de novembre de 1599 - 21 de juny de 1661) va ser un pintor italià del barroc, actiu a Roma. A aquesta generació d'artistes pertanyen els pintors Nicolas Poussin i Giovanni Battista Passeri, els escultors Alessandro Algardi i François Duquesnoy i el biògraf Giovanni Pietro Bellori.
Retrat pintat per Carlo Maratta | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 novembre 1599 Nettuno (Itàlia) |
Mort | 21 juny 1661 (61 anys) Roma |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura |
Lloc de treball | Roma (1621–1661) Bolonya |
Ocupació | pintor, dibuixant, arquitecte, pintor al fresc |
Art | Pintura |
Gènere | Retrat pictòric, pintura d'història, al·legoria, pintura religiosa, pintura de gènere, pintura mitològica i retrat |
Moviment | Barroc |
Professors | Francesco Albani, Andrea Camassei, Tommaso Donini, Cesare Fantetti (en) , Luigi Garzi, Francesco Giovani, Francesco Lauri i Augustinus Scilla |
Alumnes | Jean Gilles Delcour i Pietro Paolo Baldini |
Company professional | Giovanni Battista Speranza |
Fills | Giuseppe Sacchi |
Sacchi va néixer a Nettuno, a la vora de Roma. El seu pare, Benedetto, era també pintor. Andrea va estudiar a l'estudi de Francesco Albani, de qui va ser l'últim gran alumne. Es va traslladar a Roma el 1621 on va passar la resta de la seva vida. La major part de la seva carrera gaudir del mecenatge del cardenal Barberini, qui li va encarregar art per a l'església caputxina a Roma i el Palau Barberini.
Va ser rival del coetani Pietro da Cortona, amb qui va mantenir una controvèrsia. Sacchi va ser reclamat perquè continués l'estil de Rafael Sanzio i ell advocava per llenços més petits amb menys figures. Sacchi va viatjar a Venècia i Parma i va estudiar els treballs de Correggio. Va ser mestre de Carlo Maratta durant 22 anys.
Dues de les seves principals obres sobre llenç són retaules avui mostrats a la Pinacoteca Vaticana.
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.