Anglès mitjà
From Wikipedia, the free encyclopedia
El terme anglès mitjà (en anglès Middle English) descriu els dialectes de l'anglès a la història de la llengua anglesa entre l'alta i la baixa edat mitjana, o més o menys durant el període de tres segles comprès entre finals del segle xii i el final del segle xv.
L'anglès mitjà es va desenvolupar a partir del darrer anglès antic a l'Anglaterra normanda (1066-1154) i es parlà durant tota l'era Plantagenet (1154-1485). El període de l'anglès mitjà es va acabar al voltant del 1470, quan l'estàndard de la Cancelleria - una forma d'anglès basat en el dialecte londinenc - va començar a generalitzar-se, un procés ajudat per la introducció de la impremta a Anglaterra per William Caxton a la fi dels anys 1470. En aquells dies la variant del dialecte de Northúmbria (freqüent al nord d'Anglaterra) parlat al sud-est d'Escòcia s'estava desenvolupant a l'idioma escocès. L'idioma d'Anglaterra. tal com es va usar després de 1470 i fins al 1650 es coneix com a primer anglès modern.
A diferència de l'anglès antic, que tendia en gran manera a adoptar les convencions d'escriptura del darrer saxó occidental en el període immediatament anterior a la conquesta normanda d'Anglaterra, l'anglès mitjà escrit mostra una àmplia varietat de formes d'escriptura (i presumiblement dialectals). Aquesta diversitat suggereix la fi gradual de la funció de Wessex com a punt focal i de tendències per als escriptors i escribes, l'aparició de més diferents estils d'escribes locals i dialectes escrits, i un patró general de transició de l'activitat durant els segles posteriors, quan Northúmbria, el regne d'Ànglia de l'Est i Londres van sorgir successivament com els principals centres de la literatura anglesa, cadascun amb els seus propis interessos particulars.
La literatura en anglès mitjà dels segles xii i xiii és comparativament rara, atès que les comunicacions escrites es feien en anglonormand o en llatí medieval. L'anglès mitjà va esdevenir molt més important com a llengua literària durant el segle xiv, amb poetes com ara Chaucer, Langland, John Gower, i el Poeta Pearl. Hi hagué també interès a escriure en llengua vernacla durant el moviment dels Lollards, amb els religiosos teòlegs i dissidents John Wycliffe i John Purvey que escrivien per a la causa. Atès que la impremta no s'utilitzava a Anglaterra abans de la dècada del 1470, no hi ha cap obra original impresa en anglès mitjà. L'obra de Chaucer Els contes de Canterbury (Middle English: Tales of Caunterbury)[1] fou impresa per primer cop el 1478. Mai no es van imprimir Bíblies en anglès mitjà; les Bíblies de Wycliffe del 1382 al 1395 van ser copiades per escribes i són, per tant manuscrits. Es creu popularment que William Shakespeare escrivia en anglès mitjà,[2] però de fet va escriure en primer anglès modern.