Animació amb retalls
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'animació amb retalls (en anglès Cutout animation) és una tècnica per produir animacions utilitzant figures planes fetes de materials com paper, targetes, teixit o fins i tot fotografies. Les primeres animacions conegudes eren animacions amb retalls (fetes a Argentina per Quirino Cristiani), ja que és l'animació més antiga que s'ha conservat.
L'animació amb retalls és una de les tècniques més antigues i simples d'animació que existeixen, i posseeix diverses formes i variacions. Essencialment, l'animació amb retalls consisteix en la producció d'animació en dues dimensions, amb personatges, decorats i escenaris fets de materials retallats tals com paper, cartró o tela. Es tracta d'una variant de la técnica d'animació stop-motion, on els materials plans citats anteriorment es disposen de manera horitzontal i es fotografien des de dalt.
Els animadors divideixen les peces en petits sectors per ajuntar després allò necessari i els hi donen un moviment a la vegada, gravant-ho tot amb una càmera que capturi les preses individuals i pugui crear, a través del muntatge, una sensació de moviment.[1]