Anomia
From Wikipedia, the free encyclopedia
L’anomia (del grec ἀνομία / anomia, del prefix ἀ- a- « absència de » i νόμος / nomos « llei, ordre, estructura ») designa per a la sociologia un estat d’absència d’objectius o regles. Altres significats són a considerar en el camp de la literatura o la filosofia.
No s'ha de confondre amb anòmia [lower-alpha 1]. |
El terme s’empra en economia per a parlar d'un disfuncionament econòmic coincident amb una crisi de prosperitat causada per una manca evident de regulació del mercat, la qual cosa hauria conduït la societat a trencar el vincle social i, d'aquesta manera, tornar-se anomiana.
El mateix trencament es produeix a nivell familiar quan és el cas del suïcidi o del divorci.
Dos autors han estudiat el concepte que inicialment s'emprava en filosofia en una línia direferent a la contemporània. Émiles Durkheim és qui dota de signiicat el mot, R. Merton és qui trasllada l'anomia al camp de la desviació social.