Anticatalanisme - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Anticatalanisme.

Anticatalanisme

De Viquipèdia

Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700.
Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700.
El Decret de Nova Planta, prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya
El Decret de Nova Planta, prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya

L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió a Catalunya, a la cultura i llengua catalanes o als mateixos catalans.[1] Segons el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, catalanofòbia és "una aversió a Catalunya, als catalans o a tot allò que és català".[2]

Orígens

A partir del Decret de Nova Planta de Felip V, que va abolir les lleis i institucions catalanes després de la Guerra de Successió, que va acabar en 1714, es va ocasionar progressivament la marginalització de la llengua i cultura catalanes en benefici de la castellana. El Decret de Nova Planta va ser una mesura reial destinada a la repressió dels vençuts en la Guerra de Successió i que va iniciar la creació de l'estat centralitzat espanyol sota les lleis de Castella, fundant-se, jurídicament i per primer cop, el Regne d'Espanya. Aquest centralisme va prendre força sobretot durant el segle XIX i al començament del XX, arribant-hi a màxims durant la dictadura franquista.

Actualitat

La catalanofòbia es pot trobar per tota Espanya.[3] En moltes zones la catalanofòbia més dura i evident ha estat abanderada per certs partits espanyolistes i ultranacionalistes.

Catalunya

A Catalunya són comuns les bombolles socials anticatalanes, sobre tot en la zona metropolitana de Barcelona i en els barris d'emigrants d'origen lingüístic castellà de les principals ciutats del Principat. S'hi acostuma a rebutjar l'idioma en el parla, la música o els mitjans de comunicació, mostrant absoluta indiferència o menyspreu envers el català i la seva cultura. Aquest rebuig fa que en aquestes zones els partits polítics espanyolistas treguin els seus millors resultats.[4] A més, s'ha denunciat la catalanofòbia que hi ha en alguns àmbits, com la justícia,[5] al Parlament Europeu.[6]

País Valencià

Al País Valencià, l'anticatalanisme s'ha estès sobretot en grups conservadors de la Ciutat de València i la seua rodalia, lligat amb el secessionisme lingüístic i el moviment polític anomenat comunament blaverisme. L'anticatalanisme sol donar rendiment polític en aquestes àrees, quasi sempre entès com una reacció cap a un pretès imperialisme català.

Illes Balears

A mitjans de 1972 van aparèixer un seguit de cartes al Diario de Mallorca signades sota el pseudònim de Pep Gonella les quals donaren peu al Gonellisme, un moviment que alguns associen al blaverisme valencià. Tot i això, a les cartes mai es negà la unitat de la llengua o es manifestaren sentiments anticatalanistes, sino que es reclamava una major importància a les varietats dialectals balears respecte l'estàndard.[7]

Aragó

A Aragó hi ha un moviment similar al blaverisme o al gonellisme que cerca a suprimir tota referència al català en relació amb la Franja.[8]

Repressió de Catalunya i del català al llarg de la història

A continuació es mostren episodis històrics des de la unió dinàstica de la Corona d'Aragó i del Regne de Castella, des de 1714 especialment, que són argumentats des del catalanisme com greuges del govern central sobre Catalunya.[9][10]

La repressió institucional, política i administrativa

La repressió militar

La repressió cultural i lingüística

La repressió econòmica i social

Vegeu també

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Anticatalanisme
Listen to this article