Anticicló
zona d'altes pressions / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un anticicló és un nucli d'altes pressions atmosfèriques. És el terme oposat a cicló (nucli de baixes pressions atmosfèriques). L'anticicló es tracta d'un fenomen meteorològic que es pot definir com una circulació de vents a gran escala al voltant d'una regió central d'altes pressions atmosfèriques, que, per la força de Coriolis, gira en sentit horari (dextrògir) en l'hemisferi nord i en sentit antihorari (levogir) en l'hemisferi sud.[1] En un anticicló la pressió atmosfèrica (corregida a nivell del mar) és superior a la de l'aire que l'envolta. L'aire d'un anticicló és més estable que l'aire que l'envolta i davalla sobre el sòl des de les capes altes de l'atmosfera, produint-se un fenomen anomenat subsidència que limita la formació de núvols.
En els mapes meteorològics en català les altes pressions es mostren amb una A (una H en anglès i alemany, per exemple).[2]
Els efectes en els anticiclons sobre la superfície de la Terra inclouen cels clars com també aire més fred i sec. La boira també es pot formar a partir de la nit dins d'una zona d'altes pressions.[cal citació]
La pressió a la part central de l'anticicló varia normalment entre 1.020 i 1.030 mil·libars al nivell del mar però a les regions polars pot arribar a ser de 1.050 a 1.080 milibars.[cal citació]
Els anticiclons de l'hemisferi nord,quan el seu moviment és cap al nord, a l'hivern, donen lloc a períodes de fred més intens de l'habitual, i cel clar, sense núvols, i per tant sense precipitacions, com passa amb l'anticicló de Sibèria. Els anticiclons de l'hemisferi nord, quan el seu moviment és en sentit sud, donen, a l'hivern, temps temperat, i a l'estiu, calent i sec.[cal citació]
Als oceans, motivat per la baixa fricció, el vent segueix exactament les isòbares i per tant els anticiclons oceànics són molt estables (com per exemple l'anticicló de les Açores).[cal citació]
Els sistemes de la troposfera mitjana com els de l'alta subtropical, desvia els ciclons tropicals al voltant de la seva periferia i causa una inversió tèrmica que inhibeix la convecció lliure prop del seu centre i crea calitja a sota de la seva base. Els anticiclons en l'aire es poden formar dins de nuclis de baixes pressions calents, com els ciclons tropicals, degut a l'aire fred descendent des de la part de darrere de canals superiors, com els anticiclons polars, o des d'enfonsaments a gran escala, com l'alta subtropical.[cal citació]