Antiepilèptic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els antiepilèptics (també conegut com a fàrmacs anticonvulsius) són un grup divers de fàrmacs utilitzats en el tractament de les crisis epilèptiques.[1] Els anticonvulsius també s'utilitzen cada vegada més en el tractament del trastorn bipolar[2] i el trastorn límit de la personalitat,[3] ja que molts semblen actuar com estabilitzadors de l'estat d'ànim, i per al tractament del dolor neuropàtic.[4] Els anticonvulsius suprimeixen l'excitació ràpida i excessiva de les neurones durant les convulsions[5] i prevenen la propagació de la convulsió dins el cervell.[6]
Dades clíniques | |
---|---|
Grup farmacològic | medicament i agent del sistema nerviós central |
Codi ATC | N03A |
ChEBI | 35623 |
Els antiepilèptics convencionals poden bloquejar els canals de sodi o d'augmentar la funció de l'àcid γ-aminobutíric (GABA).[1] Diversos antiepilèptics tenen mecanismes d'acció múltiples o incerts.[7]
El consum continuat d'antiepilèptics pot arribar a causar una depressió major; estudis n'han relacionat l'ús amb un augment del risc de suïcidi.[8]