Antoni Igual Úbeda
València, 1907 — Alzira, 1983 Novel·lista i assagista. / From Wikipedia, the free encyclopedia
Antoni Igual Úbeda (València, 1907 - 1983) fou un escriptor i intel·lectual valencià.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1907 València |
Mort | 1983 (75/76 anys) |
Activitat | |
Ocupació | escriptor |
Partit | Agrupació Valencianista Republicana |
Nascut a la ciutat de València, es va llicenciar en filosofia i lletres en 1927.[1] Fou professor auxiliar de la càtedra d'Història de l'Art i de l'Institut-Escola de València.[1] Durant la Segona República Espanyola fou membre de l'Agrupació Valencianista Republicana i vocal de la junta d'Acció Cultural Valenciana,[1] escindint-se en 1935 amb la fundació de Nova Germania (amb Josep Cano Marqués i Enric Bastit).[1]
El 1939 fou director en funcions del Centre de Cultura Valenciana, i durant un temps no fou represaliat pels franquistes.[1] Però el 1945 fou empresonat com a membre de la Unión de Intelectuales Libres a la Model de València i a Carabanchel fins al 1947.[1] El 1949 ingressà al Servei d'Estudis Artístics de la Institució Alfons el Magnànim, i el 1956 una llei del ministre Joaquín Ruiz-Giménez Cortés li permeté de tornar a treballar com a professor a l'Institut José de Ribera de Xàtiva. Participà en els cursos de llengua de Lo Rat Penat, i el 25 de gener de 1964 pronunciaria el discurs València i els valencians, on s'oposaria a les tesis del llibre de Joan Fuster Nosaltres, els valencians.[1]