From Wikipedia, the free encyclopedia
Antoni Massana i Bertran (Barcelona, 24 de febrer de 1890[1] - Raïmat, 9 de setembre de 1966[1]) va ser jesuïta i compositor i organista català.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 febrer 1890 Barcelona |
Mort | 9 setembre 1966 (76 anys) Raimat (Segrià) |
Sepultura | Cementiri de Raïmat |
Mestre de capella | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Ocupació | compositor, organista |
Gènere | Òpera i sardana |
Professors | Felip Pedrell i Sabaté, Enric Morera i Viura, Domènec Mas i Serracant, Frank Marshall King, Vicenç Maria de Gibert i Serra, Enric Granados i Campiña i Nemesio Otaño |
Alumnes | Lluís Benejam i Agell, Juli Sandaran i Sambeat i Simó Giribet i Puig |
Orde religiós | Companyia de Jesús |
Instrument | Orgue |
Estudià música a Barcelona amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Frank Marshall i Vicenç Maria Gibert, i amplià la seva formació amb Enric Morera, Felip Pedrell i Nemesio Otaño. També va estudiar amb C. Taltabull i Max Reger. La seva producció es va centrar essencialment en l’òpera, la música d’orgue i l’oratori.
El 1911 ingressà a la Companyia de Jesús de Gandía. Va estudiar teologia a Sarrià i fou ordenat sacerdot el 1922 a Barcelona. Al mateix any marxà a Roma i es llicencià en música gregoriana al "Pontificio Istituto di Musica Sacra"; completà els estudis musicals a Múnic i a l'abadia de Solesmes. La Companyia de Jesús el destinà a Amèrica entre el 1949 i el 1963: Rio de Janeiro (1951), Buenos Aires (1952), Montevideo. També va ser mestre de capella i organista a l'església dels jesuïtes a Barcelona. Va ser professor del Conservatori Superior del Liceu on va tenir Lluís Benejam i Agell entre els seus alumnes, i també en foren deixebles Juli Sandaran i Simó Giribet. És considerat un autor romàntic, amb clares influències wagnerianes, així com de Debussy i Strauss. Col·laborà en la Revista Musical Catalana.
Taltabull va ser qui més va influir en el concepte de la composició de Massana, descobrint-li primer el món wagnerià i després el d’Strauss. Junt amb Taltabull, pels voltants de 1962-64, era un oyente fascinat de la Elektra straussiana així com, amb respecte, si no amb la mateixa fascinació, escoltava Wozzeck. Taltabull li animava a escoltar música com la de Berg, que per natura i també molt probablement pel desconeixement, li era difícil d’accedir.
Massana es definia com un neoromàntic continuador de l’escola de Schubert, Wagner, Strauss; i diu així mateix: El romanticisme és la postura cristiana que deu adoptar l’artista; en la pràctica musical no nega l’evolució artística i se sent permeable a les nous corrents, definint-se com un modern moderat. Aquest sentir-se involucrat en l’escola de Wagner o Strauss li va fer escriure fragments en els que roça la indeterminació tonal i en les que, certament, se li sent influït per certes aventures musicals de començaments del segle.
Morí a Raïmat, mentre hi treballava al col·legi dels jesuïtes, i fou enterrat al cementiri d'aquesta població. El fons de partitures d'Antoni Massana es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
La primera composició seva de què es té notícia és Barcarola (1906). Deixà una producció variada i extensa, des de cants lírics i religiosos fins a grans oratoris i sarsueles, passant per peces de concert. Va compondre tres òperes: Canigó (1934), Nuredduna (1947) i Juca Pirama (1950). El violoncel·lista Ricard Boadella i Sanabra li estrenà un concert a Barcelona els anys quaranta.
La seva obra més coneguda, l'òpera Canigó està enregistrada sota la direcció d'Ernest Xancó.[3] Cap el 1934 va començar a escriure l’òpera Canigó sobre l'adaptació que havia fet Josep Carner del text de Verdaguer; aquesta, en versió per orquestra de cambra, es va estrenar el maig de 1936, poc abans del començament de la guerra civil. En alguns aspectes aquesta òpera intentava seguir la via iniciada per Pedrell: la barreja de temes populars, propis del país, amb idees i melodies de tall o procedència popular, tot això passat per la ideologia wagneriana, amb unes harmonies i una concepció del teatre així mateix deutores de les del compositor alemany. L’estrena li va valer, per una altra part, el Premi Nacional de Música d’Espanya, 1953, tot això va influir fortament en el seu ritme de feina i, el que és més important en la qualitat d’algunes de les seves composicions, ja que es va veure obligat a escriure, per compromís o per necessitat segons les circumstàncies, obres del tipus anomenat “ religiós” que, com en tot arreu, donat al seu caràcter eren de la més ínfima qualitat.
(En alguns títols, la data és la de composició; en altres, la de publicació)
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.