José Iranzo Almonacid
pintor espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
José Iranzo Almonacid, Anzo (Utiel, Plana d'Utiel, 1931 - València, març de 2006)[1] va ser un pintor valencià, precursor del pop art a Espanya. Va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de València. Va continuar els seus estudis d'arquitectura a l'Escola Superior de Barcelona. Fou membre del grup Arte Actual i membre fundador del grup "Estampa Popular" de València, creat el 1964. També va participar en la revista Suma y sigue[2] L'any 1961 és seleccionat per al concursos de pintura 'Otoño' i 'Senyera' de València. Aquest any realitza una exposició col·lectiva a la galeria Martínez Medina de València amb altres artistes valencians més, com Manolo Valdés o Ramón Castañer.[3] En desembre de 1963 va exposar a la Galeria Martínez Medina de València.[4] Participa a València al VI Salón de Marzo, organitzat per l'assemblea permanent d'artistas del mediterráneo.[5] L'octubre de 1965 va realitzar una exposició a l'Ateneu Mercantil de València, per a la qual Vicente Aguilera Cerni va fer la crítica.[6] Va aconseguir diversos reconeixements internacionals durant la dècada de 1960.[7] El 2012 es va dur a terme la restauració d'obres seues per part de l'IVACOR (Institut Valencià de Conservació i Restauració).[8]
Biografia | |
---|---|
Naixement | José Iranzo Almonacid 1931 Utiel |
Mort | març 2006 (74/75 anys) València |
Dades personals | |
Nacionalitat | País Valencià |
Formació professional | Escola d'Arts i Oficis de València |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura |
Ocupació | pintor |
Art | pintura |
Es conserva obra d'Anzo al Museu d'Art Contemporani de Vilafamés, al Museu de Dibuix Julio Gavín de Sabiñánigo[9] i al Museu de Belles Arts Gravina d'Alacant entre d'altres.[10]
El 2017 es realitza a l'IVAM una exposició seua amb el títol Anzo : aislamiento[11]