Apol·lodor Èfil
From Wikipedia, the free encyclopedia
Apol·lodor Èfil, en llatí Apollodorus Ephillus, en grec antic Ἀπολλόδωρος, fou un filòsof estoic esmentat per Diògenes Laerci que li atribueix dues obres, una anomenada Φυσική (Física) i l'altra Ήθιχή (Ètica). Teó d'Alexandria va escriure un comentari sobre la Φυσική, segons Suides, obra de la que Estobeu en va conservar dos fragments.
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Nom original | (grc) Ἀπολλόδωρος |
---|---|
Biografia | |
Naixement | segle II aC |
Mort | valor desconegut |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia |
Ocupació | filòsof |
Període | Període hel·lenístic |
Moviment | Estoïcisme |
Tanca
Aquest Apol·lodor no és l'Apol·lodor filòsof, membre de l'Acadèmia platònica que menciona Ciceró, però podria ser el que menciona Tertulià juntament amb Crisip.[1]