Aprenentatge dialògic
From Wikipedia, the free encyclopedia
El concepte d'aprenentatge dialògic (Flecha, 1997)[1] va ser desenvolupat gradualment a través de la recerca i l'observació respecte a com les persones aprenen tant fora com dins de les institucions educatives, quan està permès l'actuació i l'aprenentatge lliure. En aquest punt, és important esmentar les “comunitats d'aprenentatge”, les quals constitueixen un projecte educatiu que té per objecte la transformació social i cultural dels centres educatius i el seu entorn, emfatitzant la importància del diàleg igualitari entre tots els membres de la comunitat, incloent-hi professorat, estudiants, famílies, entitats i voluntaris. En les comunitats d'aprenentatge, resulta fonamental que tots els membres de la comunitat hi estiguin involucrats. La recerca demostra que els processos d'aprenentatge depenen més de la coordinació de totes les interaccions i activitats dutes a terme en els diferents espais de la vida de l'aprenent. Per tant, no solament de les interaccions i activitats desenvolupades en els espais d'aprenentatge formals, com les escoles. Tot això independentment de l'edat dels aprenents i incloent-hi el professorat. Seguint aquestes línies, les “comunitats d'aprenentatge” estan dirigides a múltiples contextos d'aprenentatge i interaccions amb l'objectiu que tots els estudiants aconsegueixin més alts nivells de desenvolupament (Vygotsky, 1995).[2]