Aragonès baix-ribagorçà
dialecte de l'aragonès / From Wikipedia, the free encyclopedia
El baix-ribagorçà és la parla comarcal aragonesa que es parla als pobles de la Baixa Ribagorça entre Aguilar i Fonz. És una de les parles alt-aragoneses amb més vitalitat i també una de les més i millor conegudes, gràcies als estudis de la filòloga María Luisa Arnal Purroy, que són molt detallats en les evolucions fonètiques.
Tipus | dialecte |
---|---|
Dialecte de | aragonès |
Ús | |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües italooccidentals llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques aragonès aragonès oriental aragonès ribagorçà |
Des de nord cap a sud: Aguilar, Abenozas, Santa Llestra, Besians, Centenera, Perarrua, Ixep, Torrobato, Torre d'Esera (Torrodesera en aragonès), Graus, Capella, La Pobla de Castre, Olvena, Estada, Estadella i Fonts. Santa Llestra figura en l'ALEANR amb les sigles Hu 400 i la Pobla de Castre amb les sigles Hu 403.[1]
En la baixa Vall d'Isàvena i més al sud, al marge esquerre de l'Esera entra en contacte amb el català ribagorçà. Segons Artur Quintana, la línia de pobles de difícil classificació Torres-Chuseu-Alins separa la l'oest els pobles de El Soler, Torlabat, Capella, La Poblla del Mont, Castarllenes, Pueyo de Marguillén i Aguilaníu, classificables com aragonesoparlants, dels pobles de Pociello, Llaguarres, Aler, Calassanç, Zanui, i Sant Esteve del Mall, classificables com catalanoparlants.