Aragonès meridional
dialecte de l'aragonès / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'aragonès meridional és la variant dialectal de l'aragonès (juntament amb l'occidental, l'oriental i el central) que es parla aproximadament a les zones de la Foia d'Osca, Somontà de Barbastre i algunes poques localitats de les Cinc Viles, englobant per tant llocs com Fuencalderas, Ayerbe, Nocito, Osca, Avosca, Almudèver i Barbastre. No existeix una frontera clara amb el jaquès ni amb el serrablès ni amb el sobrarbès. Es pot considerar al fovà com la forma de transició entre l'aragonès meridional i el ribagorçà i al jaquès del quadrilàter Lerés-Frauca-Sabiñánigo-Larrés com la forma de transició des del jaquès cap a l'aragonès meridional i l'aragonès de la Terra de Biescas.[1]
Aragonés semontanés | |
---|---|
Tipus | dialecte |
Dialecte de | aragonès |
Ús | |
Oficial a | Aragó |
Autòcton de | Aragó (Província d'Osca) (Somontano de Barbastre) (Foia d'Osca) |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües italooccidentals llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques aragonès | |
Codis | |
Glottolog | sout2609 |
Linguist List | arg-sou |
És semblant entre totes les comarques (no existeix el condicionament topogràfic de valls aïllades que permeten una evolució en cada vall al seu aire). Les innovacions o les traces més generals s'estenen amb facilitat per totes les comarques somontaneses. No obstant això també és el més castellanitzat, per la mateixa raó.[1]
En les últimes dècades l'erosió lingüística ha fet que els últims elements aragonesos mantinguts encara en els anys 1950-1960, s'hagin perdut en la seva major part. Avui el que se sol escoltar és un castellà amb l'article aragonès general, o, os, a, as, la partícula pronómino-adverbial en/ne, la construcció le'n, les ne, la preposició ta i el diminutiu -ed/-er, -eta.[2]