Arc de Triomf de Barcelona
monument a Barcelona / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Arc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere. Va ser construït arran de l'Exposició Universal de 1888 i era la porta d'accés al recinte firal.[1]
Aquest article tracta sobre el monument. Vegeu-ne altres significats a «Estació d'Arc de Triomf». |
Arc de Triomf de Barcelona | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (es) Arco de Triunfo de Barcelona | |||
Dades | ||||
Tipus | Arc de triomf i edifici | |||
Part de | art públic de Barcelona | |||
Arquitecte | Josep Vilaseca i Casanovas | |||
Artista | Josep Vilaseca i Casanovas | |||
Construcció | 1888 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Eclecticisme | |||
Material | maó, majòlica i pedra calcària | |||
Mesura | 29,8 () × 27,7 () × 12,4 () m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
Localització | Passeig de Lluís Companys | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 40420 | |||
Id. Barcelona | 1053 | |||
Art públic de Barcelona | ||||
Identificador | 1102-0 | |||
És obra de l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas. La decoració escultòrica va ser a càrrec de Josep Reynés, Josep Llimona, Antoni Vilanova, Torquat Tasso, Manuel Fuxà i Pere Carbonell.[2] Aquesta obra està inscrita com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) a l'Inventari del Patrimoni Cultural català.[3] D'inspiració neomudèjar, l'Arc té una alçada de trenta metres. Està decorat amb una rica ornamentació escultòrica, obra de diversos autors: Josep Reynés va esculpir al fris superior l'Adhesió de les Nacions al Concurs Universal; Josep Llimona va realitzar al revers de la part superior La Recompensa; al costat dret Antoni Vilanova va confeccionar les al·legories de la Indústria, l' Agricultura i el Comerç; a l'esquerra, Torquat Tasso va elaborar les al·legories a les Ciències i les Arts; en darrer lloc, Manuel Fuxà i Pere Carbonell van crear dotze escultures femenines, les Fames, i Magí Fita s'encarregà de les majòliques que decoren l'Arc.[4]
A diferència d'altres arcs de triomf de marcat caràcter militar, el de Barcelona té un major component civil, caracteritzat pel progrés artístic, científic i econòmic. L'Arc de Triomf ha estat utilitzat com a meta a vegades per a algunes de les curses pedestres populars més importants de Barcelona, com la Jean Bouin o la Marató de Barcelona. El monument va ser restaurat el 1989.