Arnaut de Maruelh
trobador / From Wikipedia, the free encyclopedia
Arnaut de Maruelh (fl. 1171-1190) fou un trobador occità d'origen humil. D'antuvi fou clergue i després trobador de les vescomtesses de Besiers i Carcassona. Despertà la gelosia d'Alfons II d'Aragó i hagué de marxar a la cort de Guillem VII de Montpeller.
BnF ms. 12473 fol. 33; cançoner K | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1170 (Gregorià) Maruelh |
Mort | 1200 (Gregorià) (29/30 anys) |
Activitat | |
Ocupació | trobador, compositor, poeta, escriptor |
Moviment | Música medieval i poesia trobadoresca |
Se'n conserven sobretot cançons, a més d'un ensenhamen i de les saluts d'amor. La seva obra és marcada per una cultura més ampla que la dels altres trobadors (les Heroïdes d'Ovidi, ús de la retòrica en moltes expressions). Adepte del trobar lèu, les seves cançons són originals per la marca d'onirisme passional que mostren, amb actitud orant habitual a Bernart de Ventadorn, vida i mort són substituïdes pel somni. Se'l considera el creador del gènere de les salutz (salutacions; salut d'amor) o, si no en fou el creador, en fou el primer gran cultivador (escrigué com a mínim cinc dels 19 saluts occitans que es conserven).