Arqueologia subaquàtica
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arqueologia subaquàtica és un ram de l'arqueologia que estudia el passat a partir de les restes materials d'origen submergides, com ara restes de naufragis, ports i infraestructures o poblacions.
És un ram de l'arqueologia força recent, car fins mitjan segle xx no hi havia ni les eines per fer les recerques ni les tècniques de conservació adients. Una transició brusca del medi húmid al medi sec podia fer malbé els artefactes. El busseig només permetia intervencions curtes i a poca fondària. A la darreria del segle xviii van aparèixer els primers aparells que a poc a poc van augmentar la durada i la fondària. Subespecialitats són l'arqueologia marítima que estudia les restes submergides
La primera excavació subaquàtica científica es va fer a Cap Gelidonya a Turquia el 1960.[1] A Espanya el retard va ser patent, i la branca només va començar a desenvolupar-se als anys vuitanta del segle passat.[1]
Contribueix a l'arqueologia marítima, que estudia l'interacció de l'home amb el mar, pels vestigis terrestres i aquàtiques i l'arqueologia nàutica que estudia els sistemes de navegació i dels vaixells.