Arquitectura de Rússia
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arquitectura de Rússia segueix una tradició que es remunta a l'estat dels eslaus orientals de la Rússia de Kíev. Després de la caiguda de Kíev, la història arquitectònica de Rússia va continuar al Principat de Vladímir-Súzdal, i Nóvgorod, i els estats sorgits de l'autocràcia de Rússia, l'Imperi Rus, la Unió Soviètica i la Federació Russa. En la seva Segona Edat d'Or, l'art romà d'Orient es va estendre a la zona russa d'Armènia, a Kíev es construeix l'església de Santa Sofia l'any 1017, seguint fidelment els influxos de l'arquitectura de Constantinoble es va estructurar en forma basilical de cinc naus acabades en absis, a Nóvgorod s'aixequen les esglésies de Sant Jordi i de Santa Sofia, ambdues de planta central.[1]
Posteriorment, destaca la catedral de Sant Basili, a la Plaça Roja de Moscou, realitzada en temps d'Ivan el Terrible (1555-1560), les cinc cúpules, la més alta i esvelta al creuer i quatre situades als angles que formen els braços de la creu, ressalten per la seva coloració, pels elevats tambors i pels seus característics perfils bulbosos.
A banda de l'arquitectura religiosa, també destaquen construccions civils com ara les fortaleses.[2]