Lexema
monema que aporta el significat fonamental d'una paraula / From Wikipedia, the free encyclopedia
El lexema és l'arrel o part de la paraula que en conté el significat lèxic, en oposició als morfemes que s'afegeixen per precisar aquest significat o per introduir aspectes gramaticals (com la categoria o la flexió). Les paraules poden contenir un lexema si són simples (mot primitiu) o derivades i més d'un si són compostes. En les llengües aglutinants les paraules compostes són molt més freqüents, ja que la majoria de mots tenen un significat composicional, format afegint diferents lexemes. Les paraules anomenades buides, com les preposicions, per exemple, es consideren sense lexema, ja que no poden funcionar de manera independent.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Totes les paraules que comparteixen un mateix lexema formen una família lèxica, és a dir, aquells mots que mitjançant la derivació, la composició o un mateix origen etimològic han sorgit d'una paraula concreta. Així per exemple «tauleta» i «entaular-se»" formen part de la família lèxica de «taula».