Arreu de tir
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els arreus de tir o arnesos de tir són el conjunt d'arreus, guarnicions o guarniments que es posen als animals de tir perquè puguin arrossegar els carruatges amb comoditat. L'arnès es diu «de collar» o de «pitral», segons que sigui el coll o el pit l'òrgan sobre el qual s'exerceix directament la tracció.
Quan el carruatge és arrossegat per un únic cavall, l'enganxall es denomina «de vares» o «de llimonera» (hi ha dues vares i el cavall o la mula va enganxat al mig), noms que rep també l'arreu corresponent, que ofereix al seu torn algunes lleugeres variants segons que el vehicle sigui de dues o de quatre rodes.
Per extensió es denomina també arnès al conjunt de les guarnicions del bestiar de càrrega o de bast. Per a aquesta classe de treball l'element principal és el bast, que descansa sobre el llom de l'animal, subjecte a ell gràcies a la pressió de la cingla i sobrecingla. Per tal que no corri cap endavant durant la marxa i especialment en les baixades, forma part d'aquest aparell la rabasta o tafarra, que és una corretja ampla pendent de la part posterior del bast per mitjà dels cavallets (en molts casos la rabasta va sense cavallets, amb sobrançaa o sense). El pitral, que penja de la part anterior del bast, passant per davant del pit, impedeix al seu torn que aquell es corri cap enrere quan ve una pujada. Aquest arnès es completa amb la brida, de serreta o filet segons convingui, i els ganxos (fixos al bastiment o estructura del bast) necessaris per a consolidar la càrrega que es transporta.