Ascanio in Alba
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ascanio in Alba, K. 111, és una òpera en dos actes composta per Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret italià de Giuseppe Parini; fou un encàrrec que motivà el segon viatge a Itàlia de Mozart. S'estrenà al Teatro Regio Ducale de Milà el 17 d'octubre de 1771.
Forma musical | òpera |
---|---|
Compositor | Wolfgang Amadeus Mozart |
Llibretista | Giuseppe Parini |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | italià |
Creació | finals d'agost al 23 de setembre de 1771 |
Data de publicació | 1771 |
Gènere | Serenata teatrale |
Parts | dos |
Catalogació | Köchel catalogue (1st edition) (en) 111 |
Sèrie | llista d'òperes de Wolfgang Amadeus Mozart |
Personatges | Venere (Venus) (en) , Silvia (en) , Aceste (en) , Fauno (en) , Ascanio (en) i Bergers et Bergères (fr) |
Estrena | |
Estrena | 17 d'octubre de 1771 |
Escenari | Teatro Regio Ducale de Milà, |
Ascanio in Alba va tenir un èxit tan gran que es va tornar a fer quatre dies més tard, enfosquint l'òpera de Hasse, Ruggiero, però aquest no era envejós i, en comptes d'enfadar-se, va reconèixer en el jove les grans qualitats que demostraria anys després. En dies successius es va seguir representant la cantata, acollida sempre amb gran entusiasme. El llibret de Parini respectava les exigències de l'ocasió: els personatges, en un medi arcàdic, eren la figuració dels personatges que es pretenia homenatjar. Ascani, descendent de Venus, era l'arxiduc Ferran, i Venus, l'emperadriu Maria Teresa. La nimfa Sílvia, descendent d'Hèrcules, era la princesa Beatriu d'Este.[1]