Associació Lliure de Sindicats d'Alemanya
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Associació Lliure de Sindicats d'Alemanya[n. 3] (alemany: Freie Vereinigung deutscher Gewerkschaften; abreujat FVdG; el seu nom també es podria traduir com a Lliure Associació de Sindicats d'Alemanya[n. 4] o Aliança Lliure Alemanya de Sindicats)[n. 5] fou una federació sindical al Segon Imperi Alemany i a començaments de la República de Weimar. Va ser fundada el 1897 a Halle amb el nom de Vertrauensmänner-Zentralisation Deutschlands (Centralització de Representants d'Alemanya) com l'organització coordinadora nacional del moviment localista d'aquell moment del moviment obrer alemany, i va existir fins a l'any 1919, en què es va unir amb altres sindicats alemanys per a formar el Sindicat Lliure de Treballadors d'Alemanya, il·legalitzat i dissolt en 1933 per Adolf Hitler.
Freie Vereinigung deutscher Gewerkschaften
| |
Dades | |
---|---|
Nom curt | FVdG |
Tipus | sindicat |
País d'origen | Alemanya |
Història | |
Creació | 1897 |
Data de dissolució o abolició | 1919 |
Reemplaçat per | Sindicat Lliure de Treballadors d'Alemanya |
Activitat | |
Membres | 1897: 6.803 1900: 19.752 1903: 17.061 1906: 16.662 1910: 6.454 1914: 6.000[n. 1][1] Agost 1919: 60.000 Desembre 1919: 111.675[n. 2][2] |
Governança corporativa | |
Seu | |
Persona rellevant | Raphael Friedeberg Fritz Kater Gustav Keßler Fritz Köster Rudolf Rocker |
Òrgan de premsa | Die Einigkeit |
Als anys noranta del segle xix, els localistes havien rebutjat la centralització del moviment obrer després de l'abolició[n. 6] de les lleis antisocialistes alemanyes de 1890 i van preferir les estructures democràtiques de tipus grassroots. La manca d'una llei de vaga aviat va conduir a conflictes dins l'organització. Abans d'acordar l'any 1903 un sistema de solidaritat voluntària es van avaluar diverses formes de prestar ajuda financera a les vagues, el mateix any es va crear el sindicat amb el nom d'Associació Lliure de Sindicats d'Alemanya.
Durant els anys següents a la seva formació, l'FVdG va començar a adoptar posicions cada vegada més radicals. Durant el debat en el moviment socialista alemany sobre l'ús de les vagues massives, l'FVdG avançà l'opinió que la vaga general havia de ser una arma en mans de la classe obrera. La federació crèia que la vaga massiva era l'últim pas abans de la revolució social i es va tornar cada vegada més crítica amb l'acció parlamentària. Les disputes amb el sector majoritari del moviment obrer finalment van conduir a l'expulsió de l'FVdG de membres del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) el 1908 i a la ruptura completa de relacions entre les dues organitzacions. Les posicions anarquistes i sindicalistes en particular van esdevenir cada vegada més populars dins de la FVdG. Durant la Primera Guerra Mundial, el FVdG va rebutjar l'SPD i la cooperació del moviment general obrer amb l'estat alemany conegut com el Burgfrieden, però va ser incapaç d'organitzar una resistència real o mantenir les seves activitats habituals durant la guerra. Immediatament després de la revolució de novembre, el FVdG es va convertir ràpidament en una organització de masses. Fou particularment atractiu per als miners de la regió del Ruhr, oposats a les polítiques dels principals sindicats reformistes. El desembre de 1919, la federació es va unir amb altres sindicats minoritaris de l'esquerra comunista per convertir-se en el Sindicat Lliure de Treballadors d'Alemanya (FAUD, de l'alemany, Freien Arbeiter-Union Deutschlands).