Associació Catalana d'Esperanto
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Associació Catalana d'Esperanto (Kataluna Esperanto Asocio en esperanto) és una entitat fundada el 1982 que agrupa els esperantistes dels Països Catalans, amb la finalitat de facilitar la pràctica de l'esperanto entre els catalanoparlants i potenciar-n'hi la difusió com a llengua.[1] El primer president fou Manuel Casanoves i Casals, i entre els seus fundadors hi figurava Llibert Puig. És considerada la continuadora de la tasca de la Federació Catalana d'Esperantistes, fundada el 1910 i desapareguda després de la Guerra Civil. És membre de la FOCIR. El seu primer congrés fou el XIX Congrés Català d'Esperanto, que se celebrà a Sabadell el novembre de 1983.
Dades | |
---|---|
Tipus | organització esperantista |
Història | |
Creació | 1982 |
Fundador | Miquel Vilagran i Llorens |
Activitat | |
Àmbit | Països Catalans |
Governança corporativa | |
Seu | |
Presidència | Òscar Puig i Cánovas |
Òrgan de premsa | Kataluna Esperantisto |
Joventuts | Kataluna Esperanto-Junularo |
Lloc web | esperanto.cat |
La Biblioteca-Arxiu Petro Nuez és la biblioteca i arxiu de l'Associació, creada el 1997 en honor del gran mestre d'esperanto Pere Nuez Pérez, basant-se en la donació de la seva vídua Maria Garcés i Coll. La secció d'arxiu conté diversos documents administratius i de govern, posteriors a la fundació de l'Associació Catalana d'Esperanto. Hi destaquen també els documents sobre coneguts esperantistes catalans i sobre ciutats on s'han celebrat Congressos catalans d'Esperanto.[2]