Astèrix
serie de còmics / From Wikipedia, the free encyclopedia
Astèrix, abans Astèrix el Gal (escrit Asterix en les primeres edicions),[1] és una sèrie de còmics francesa creada el 29 d'octubre de 1959 pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo al nº 1 de la revista francesa Pilote. Després de la mort de René Goscinny el 1977, Albert Uderzo va continuar la sèrie en solitari, donant el relleu el 2013 a Jean-Yves Ferri i Didier Conrad. La sèrie té 39 volums a l'octubre de 2021. La sèrie està situada l'any 50 aC (poc després de la conquesta romana) un petit poble gal d'Armòrica que continua en solitari la lluita contra l'invasor gràcies a una poció màgica preparada pel druida, que dóna una força sobrehumana a qui la beu. Els protagonistes són el guerrer Astèrix i el lliurador dels menhirs Obèlix, encarregats pel poble de frustrar els plans dels romans o d'anar a donar suport a qualsevol que demani ajuda contra la República Romana.
Per a altres significats, vegeu «Astèrix (personatge)». |
Asterix, Obelix, i d'altres personatges de la sèrie | |
Tipus | sèrie de còmics |
---|---|
Fitxa | |
Autor | René Goscinny i Albert Uderzo |
Data d'inici | 1959 |
Estat | França |
Dades i xifres | |
Gènere | còmic ucrònic |
Editorial | Dargaud |
Personatges | Astèrix Geriatrix Esautomàtix Falbala Ordralfabètix Assegurançatòrix Panoràmix Copdegarròtix Obèlix Idèfix Jolithorax |
Lloc de la narració | Gàl·lia |
Lloc web | asterix.com |
GCD | 85801 |
Publicada a Pilote de 1959 a 1973, la sèrie va ser publicada paral·lelament com a àlbum de tapa dura, per als primers vint-i-quatre àlbums, primer per edicions Dargaud, després a partir de 1998 per les edicions Hachette i finalment per les edicions Albert René per als deu àlbums posteriors. Les vendes acumulades dels àlbums, traduïts a cent onze idiomes, incloent-hi el català, el llatí i el grec antic, representen 380 milions de còpies, el que el converteix en el còmic més venut del món després del manga One Piece.[2][3]
La sèrie és sobretot humorística i parodia sobretot la societat francesa contemporània a través dels seus estereotips i regionalismes, així com de tradicions i costums emblemàtics de països estrangers a través de la seva transposició a temps antics.[4] La comèdia de l'assaig és molt present amb sobretot l'enfonsament dels pirates. El disseny és semi-realista, fortament inspirat en l'escola Marcinelle.