Atròfia cerebral
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'atròfia cerebral és una característica comuna de moltes de les malalties que afecten el cervell.[1] L'atròfia de qualsevol teixit significa una disminució de la mida de la cèl·lula, que es pot deure a la pèrdua progressiva de proteïnes citoplasmàtiques. En el teixit encefàlic, l'atròfia descriu la pèrdua de neurones i les connexions entre elles. L'atròfia es pot generalitzar, cosa que significa que tot l'encèfal es redueixi; o pot ser focal, afectant només una àrea limitada, produint llavors una disminució de les funcions que controla aquella àrea de l'encèfal. Si els hemisferis cerebrals (els dos lòbuls del cervell que formen el cervell) es veuen afectats, el pensament conscient i els processos voluntaris es poden veure afectats.
Un cert grau de contracció cerebral es produeix de forma natural amb l'edat. L'encèfal humà completa el creixement i aconsegueix la seva massa màxima cap als 25 anys; va perdent massa gradualment cada dècada de la vida, tot i que la taxa de pèrdua és relativament petita fins als 60 anys, quan es perd aproximadament un 0,5 a 1% del volum cerebral a l'any. Als 75 anys, el cervell és un 15% de mitjana més petit que als 25 anys. Algunes àrees del cervell, com la memòria a curt termini, es veuen afectades més que altres i els homes perden més massa cerebral que les dones.[2]