Constel·lació de l'Au del Paradís
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Au del Paradís (Apus) és una constel·lació de l'hemisferi sud.[2] És una constel·lació petita en una zona del cel d'uns 60 º d'amplitud, i forma un angle sòlid de 206,327 graus quadrats, situada al sud de la Via Làctia, i de l'equador celeste, circumpolar, visible des de l'hemisferi sud i des de l'hemisferi nord. Ocupa el lloc 67è per extensió entre les 88 constel·lacions modernes. El seu nom li va ser donat per Pieter Dirksz Keyser i Fredick de Houtman entre els anys 1595 i 1597, i també va ser anomenada així per Johann Bayer, a Uranometria. Afronta al sud amb Octans, al nord amb Circinus, Triangulum Australe, i Ara; a l'oest amb Musca, i Chamaeleon; a l'est amb Pavo. Entre d'altres hi ha el cúmul globular NGC 6101, de magnitud 9,3.
Aquest article tracta sobre la constel·lació austral. Si cerqueu la família d'ocells dels paradiseids, vegeu «ocell del paradís». |
Constel·lació de l'Au del Paradís | |
---|---|
Nom en llatí | Apus |
Abreviatura | Aps |
Genitiu | Apodis |
Simbologia | L'ocell del paradís |
Ascensió recta | 13h 51m 07.5441s – 18h 27m 27.8395s[1] |
Declinació | −67.4800797° a −83.1200714°[1] |
Àrea | 206 graus quadrats Posició 67a |
Estels principals | 4 |
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed | 12 |
Estels amb planetes | 2 |
Estel més brillant | α Aps (3,83m) |
Objectes Messier | 0 |
Meteors | No n'hi ha |
Limita amb | Triangle Austral, Compàs, Mosca, Camaleó, Octant, Gall Dindi i Altar |
Visible a latituds entre +5° i −90°. Durant el mes de juliol a les 21:00 hi ha la millor visibilitat. |
L'estel α Aps és de magnitud aparent 3,83, es troba a uns 411 anys llum de distància, i és del tipus espectral K2. β Aps és de la magnitud 3,89, i del tipus espectral G8. δ Aps, del tipus espectral M5 i de magnitud 4,68, és un estel doble.