From Wikipedia, the free encyclopedia
Aureli Clement Prudenci (en llatí: Aurelius Clemens Prudentius; Tarraconense 348- ? 405) va ser un poeta i apologista cristià del segle iv, nascut a la província Tarraconense, potser a Saragossa o a Calagurris, el 348, durant el regnat de Constanci II i Constant.
Nom original | (la) Aurelius Prudentius Clemens |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 348 (Gregorià) Cesaraugusta (Espanya) |
Mort | c. 413 (Gregorià) (>405 (Gregorià)) (64/65 anys) |
Activitat | |
Camp de treball | Literatura, dret i política |
Lloc de treball | Roma |
Ocupació | poeta, escriptor, polític, jurista |
Període | Imperi Romà |
Gènere | Poesia |
Obra | |
Obres destacables
| |
Fill d'una família benestant hispanoromana, va estudiar de molt jove el més bàsic i després ja de jove va freqüentar les escoles de retòrics. Va començar a treballar com a funcionari (forensis) i més tard va ser jutge criminal en dues importants ciutats. Va rebre de l'emperador Honori o potser de Teodosi un alt càrrec militar (segurament governador de la Tarraconense), que va abandonar per dedicar-se a la poesia i a la religió. De la seva carrera després de deixar la vida pública no se'n sap res.[2]
Va deixar nombrosos poemes escrits en gran varietat de mètrica. A grans trets, la seva obra es podria classificar en tres grups: lírica, didàctica i polèmica.[3]Els títols són:
No es conserven, però li són atribuïts:
A Prudenci se l'ha anomenat "poeta alexandrí", ja que preferia fer servir el grec i els versos alexandrins.
La poesia de Prudenci va rebre influències diverses. Per una banda, com qualsevol ciutadà romà culte, coneixia l'obra de Virgili: la bucòlica IV d'aquest autor era molt valorada i considerada un text profètic pels primers autors cristians. Horaci es considera un dels altres models que va seguir, això es pot notar en el tipus de mètrica escollida i en la bipartició d'una obra entre poemes i peces líriques de formes diverses. S'identifiquen també nombroses reminiscències lexicals o temàtiques d'autors profans. Per altra banda, s'aprecia ja en ell la influència dels primers autors cristians, com per exemple Tertul·lià i Ambròs de Milà, així com la Bíblia i vides de màrtirs.
L'himne Da, puer, plectrum, especialment el fragment Corde natus ex parentis («Nascut del cor del Pare»), i l'himne per celebrar l'epifania O sola magnarum urbium («La Terra, quina ciutat tan noble»), tots dos pertanyents al Cathemerinon, són himnes emprats encara avui dia en la litúrgia cristiana.[9] Existeixen còpies manuscrites en italià, alemany, gallec, bohemi i castellà dels segles XIII i XVI que evidencien la popularitat de l'obra de Prudenci.[10]
En la seva obra al·legòrica Psychomachia, incorpora influències de l'èpica hel·lenística, les quals barreja amb conflictes psicològics interns.[11] Aquesta obra va esdevenir la inspiració de la literatura al·legòrica medieval. Segons C. S. Lewis, la marca que va suposar en obres posteriors va excedir el seu mèrit artístic intrínsec.[12] En la batalla lliurada entre la virtut i el vici, els millors versos són els dedicats al pecat de la luxúria.[13] Amb els seus assistents, la Bellesa i el Plaer, i les seves armes, els pètals de roses, la luxúria fa decantar les forces de la Virtut,[14] abans de ser derrotada finalment per aquesta.
El poeta Miquel Costa i Llobera va realitzar traduccions vàries dels Himnes de Prudenci, en català, tractant d'ajustar-se amb màxima fidelitat als esquemes mètrics de l’original.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.