Aurora Venturini
escriptora argentina / From Wikipedia, the free encyclopedia
Aurora Venturini (La Plata, Buenos Aires, Argentina; 20 de desembre de 1921 - 24 de novembre de 2015) va ser una novel·lista, contista, poeta, traductora i assagista argentina.[1][2][3][4]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 desembre 1921 La Plata (Argentina) |
Mort | 24 novembre 2015 (93 anys) La Plata (Argentina) |
Dades personals | |
Formació | Universitat Nacional de La Plata Universitat de París |
Activitat | |
Ocupació | escriptora, docent, traductora |
Gènere | Narració i poesia |
Es va graduar en filosofia i ciències de l'educació a la Universitat Nacional de la Plata. Va ser assessora a l'Institut de Psicologia i Reeducació del Menor, on va conèixer Eva Perón, de qui va ser amiga íntima i amb qui va treballar.[5]
El 1948, va rebre de mans de Jorge Luis Borges el Premi Iniciación, per El solitario.[6][7] Va formar part de les Ediciones del Bosque de la Plata, al costat de María Dhialma Tiberti i uns altres grans escriptors d'aquesta ciutat.
Va estudiar psicologia a la Universitat de París, ciutat en la qual s'autoexilià durant 25 anys després de la Revolució Alliberadora. A París, va viure en companyia de Violette Leduc i va travar amistat amb Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir, Albert Camus, Eugène Ionesco i Juliette Gréco; a Sicília va freqüentar l'amistat de Salvatore Quasimodo. Va estar casada amb l'historiador Fermín Chávez.[6] Va ser professora de filosofia a l'Escola Normal Antonio Mentruyt de Banfield.[3]
Ha traduït i escrit treballs crítics sobre poetes com Isidore Ducasse, comte de Lautréamont, François Villon i Arthur Rimbaud, traduccions per les quals va rebre la condecoració de la Creu de Ferro atorgada pel govern francès.[8]