From Wikipedia, the free encyclopedia
La ciència-ficció catalana ha sigut magistralment cartografiada per A. Munné-Jordà a les seves antologies, destaquem la primera publicada, Narracions de ciència-ficció (1985)[1]; a la bibliografia les ressenyem totes amb detall.
En aquesta obra es fa una aproximació molt acurada al context històric català dins de l'àmbit internacional així com la gran patacada que suposarà la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i la posterior Dictadura (1939-1975) envers l'exili de molts dels escriptors i escriptores progressistes, la seva reclusió o directament la seva desaparició.
Aquest context històric va esdevenir una situació doblement colpidora per a les dones escriptores que havien viscut els avanços de la Segona República (1931-1939) en un context polític fructífer per al drets civils de les dones gràcies a la lluita anarquista, sindicalista, socialista, catalanista, feminista, comunista on les dones havien reivindicat activament el seu lloc principal a la societat catalana al costat dels homes.
Aquí fem un recull de les novel·les, relats breus i alguna obra teatral d'escriptores catalanes que es poden enquadrar en el gènere de ciència-ficció especulativa i, en alguna ocasió podem arribar a parlar, de ciència-ficció feminista.
A mitjan segle xix la iniciativa privada aconseguí d'arrencar una modesta i tardana revolució industrial als Països Catalans, i l'expressió catalana del Romanticisme, l'anomenada Renaixença, començà a donar el seus fruits intel·lectuals. El 1912, a punt de promulgar-se les normes ortogràfiques de la llengua catalana, que significarien la represa de l'idioma, es publica Homes artificials de Frederic Pujulà i Vallès, considerada la primera novel·la catalana de ciència-ficció; el 1927, es l'any en què fou llançat el nom de ciència-ficció.[2]
Al temps de la República, es publiquen novel·les i textos de progressos científics fins a la darreria dels anys trenta, l'època en què al món es consolidava aquest corrent literari i començaven a publicar els autors que han estat considerats els clàssics d'arreu.
Obres destacades | Autora | Ciutat | Neix | Mor | Temes | Bibliografia |
---|---|---|---|---|---|---|
Els Habitants del pis 200 (1936)[3] | Elvira Augusta Lewi | Barcelona | 1909 | 1970 | Distopia
☁︎ |
CAT[Enllaç no actiu] |
El trencament que va ser la guerra de 1936-1939, i la sagnant repressió de la postguerra, va escapar qualsevol possible continuïtat literària i durant anys va impedir els contactes amb el món exterior. El 1957, any de llançament del primer Sputnik, Antoni Ribera, Joan Perucho i Pere Calders prenen tornen de nou a la ciència-ficció, la fantasia científica i les narracions breus, respectivament.[2]
Obres destacades | Autora | Ciutat | Neix | Mor | Temes | Bibliografia:
Reedicions |
---|---|---|---|---|---|---|
La ciutat dels joves (1971)[4] | Aurora Bertrana i Salazar | Girona | 1892 | 1974 | ★ Utopia | CAT[5] |
Relat breu: "Àngela i els vuit mil policies" (1974)[6] | Maria Aurèlia Capmany i Farnés | Barcelona | 1918 | 1991 | Pacifisme i Feminisme-Postcolonial ♀︎[7] | CAT[8] |
La finestra de gel (1974)[9] | Anna Murià i Romaní | Barcelona | 1904 | 2002 | Bio-tech § Criogènia | CAT |
Memòries d'un futur bàrbar (1975)[10] | Montserrat Julió i Nonell | Mataró | 1929 | 2017 | Distopia
☁︎ |
CAT[11] |
Relat breu: "La droga" [12] | Roser Cardús Malagarriga | Barcelona | 1921 | 1974 | Distopia
☁︎ |
CAT[13][14] |
Després de 1976, despenalitzat el català a quasi tots els àmbits, el 1979 s'aprova l'Estatut de Catalunya; el 1982 el del País Valencià i el 1983 el de les Illes Balears. L'augment de llibres catalans publicats va ser espectacular, la consolidació i expansió del món literari, dels autors i autores, i a més a més es van començar a traduir obres de ciència-ficció internacional. El 1984, va significar el moment d'una certa desclosa pública per a la ciència-ficció catalana, apareixen les primeres obres de la literatura infantil i juvenil i de la primera col·lecció catalana especialitzada: 2001, Pleniluni ciència-ficció.[2]
Obres destacades | Autora | Ciutat | Neix | Mor | Temes | Reedicions i guardons |
---|---|---|---|---|---|---|
(*) Pseudònim de Teresa García Inglés |
Teresa Inglés (*) | Barcelona | 1949 | 2009 | ES[17] | |
|
Maria Dolors Alibés i Riera | Vidrá | 1941 | 2003 | Juvenil | CAT |
Margarida Aritzeta i Abad | Valls | 1953 | Juvenil | CAT[21] | ||
Rosa Fabregat i Armengol | Cervera | 1933 | Feminisme♀︎
Bio-tech § |
CAT[26] | ||
|
Montserrat Galícia i Gorritz | Cornellà de Llobregat | 1947 | Juvenil
➤ Espai exterior |
CAT | |
|
Maria Antònia Oliver Cabrer | Manacor | 1946 | Col·lectiu Ofèlia Dracs | CAT[28] | |
Carme Abella | Barcelona | 1954¿ | Soft CF | CAT
ES[31] | ||
|
Núria Pradas i Andreu | Barcelona | 1954 | Juvenil
Distopia ☁︎ |
CAT[32] | |
|
Montserrat Canela i Garayoa | Barcelona | 1959 | Juvenil | CAT | |
Carme Torras | Barcelona | 1956 | @ Tech
Robótica |
Premi Manuel de Pedrolo 2007
3 Premis Ictineu (2009, 2017, 2018) | ||
(*) Pseudònim de Blanca Martínez Fernández |
Blanca Mart (*) | Santa Coloma de Gramanet | 1945 | ➤ Espai exterior
Bio-tech § |
CAT
ES[37] |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.