Àvars de Pannònia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els àvars de Pannònia (grec: Abares, Abaroi, llatí: Avari, Avares) eren un poble nòmada d'Euràsia que va aparèixer a Europa central i oriental en el segle vi. Històricament, se'ls coneix com a àvars, encara que els romans d'Orient els anomenaven pseudoàvars. L'historiador romà d'Orient Teofilacte Simocates distingeix dos grups d'àvars, els vertaders, o Juan-juan, que van dominar Mongòlia al segle v i al 552 en foren expulsats pels turcs orientals (Tou kiue), fins llavors els seus vassalls. És Teofilacte Simocates qui anomena falsos àvars (pseudoàvars/pseudoavaroi) els àvars medievals.
Aquests estarien formats per dues hordes. Els uar o war (dels quals derivaria el nom àvar) i els khuni o kunni (potser huns), anomenats pels romans d'Orient uarkhonitai; els romans d'Orient els consideraven dues tribus dels ogor (uigurs), però això no és possible, ja que els uigurs eren turcs i els àvars de Pannònia eren mongols. Per tant, és possible pensar que es tractaria dels mateixos Juan-juan, clarament mongols, i la distinció entre "vertaders àvars" i "pseudoàvars", únicament derivada de la font romana d'Orient esmentada; seria, doncs, errònia. Si no eren els mateixos Juan-juan,[1] els àvars emigrats a Europa serien una part dels huns heftalites, desposseïts dels seus dominis a Transoxiana, l'Ili i Bactriana el 565 pels turcs orientals.
La seva llengua, extinta, era d'arrels túrquiques. Una fracció del poble va emigrar al Caucas i es troben establerts actualment al Daguestan, i el seu territori s'anomena Avaristan (vegeu àvars).
Diverses troballes de l'art àvar, força semblants a les trobades a l'Ordos datades de l'època dels xiongnu, dels Juan-juan i dels turcs orientals, s'han excavat a Hongria, i en destaquen les troballes fetes a Keszthély, Csuny i Nemesvolgy, Pahipuszta, Csongrad i Szentes, Szilogyi-Somlio, Dunapentele, Ullö i Kiskörös. Es pensa que foren els àvars els que van introduir a Europa l'ús de les abraçadores.