Acheulià
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'acheulià[1] és el nom donat a una indústria lítica d'eines de pedra associada amb els homínids prehistòrics durant el paleolític inferior a través de l'Àfrica i fins a l'Àsia occidental i Europa. Les eines acheulianes són típiques en restes d'Homo erectus.[2]
Tipus | cultura arqueològica |
---|---|
Part de | paleolític inferior |
Inici | fa 1.760.000 anys |
Fi | fa 150.000 anys |
L'aparició de la indústria lítica de l'acheulià és una de les grans fites de l'evolució humana, amb la que apareix un comportament complex, expressat en la fabricació recurrent d'eines de tall de grans dimensions senzilles i elaborades, i destrals bifacials, amb formes estandarditzades, que implica una previsió i una planificació més avançades per part dels homínins que les que requeria la tecnologia anterior.[3] En un jaciment arqueològic a Gona, al nord d'Etiòpia es van trobar les eines olduvaianes més antigues conegudes al costat dels cranis BSN12 de 1,26 milions d'anys, i el DAN5 d'entre 1,6 i 1,5 milions d'anys.[4] Les dues tecnologies van conviure simultàniament durant centenars de milers d'anys.
Ha estat la tecnologia dominant per la vasta major part de la història humana i més d'un milió d'anys enrere van ser els que feien servir eines acheulianes els que van deixar l'Àfrica per a colonitzar satisfactòriament Euràsia per primer cop. Les seves destrals ovals distintives s'han trobat per tota una àmplia àrea i alguns exemples assolien un alt nivell de sofisticació, suggerint que les arrels de l'art, economia i organització social humans van néixer com a resultat del seu desenvolupament. Encara que es va desenvolupar a l'Àfrica, la indústria s'ha anomenat pel lloc tipus de Saint Acheul, avui en dia un suburbi d'Amiens a la França septentrional, on alguns dels primers exemples es van identificar al segle xix.