Bàdminton
esport de raqueta / From Wikipedia, the free encyclopedia
El bàdminton és un esport de raqueta que es juga amb raquetes per colpejar un volant a través d'una xarxa. Tot i que es pot jugar amb equips més grans, les formes més habituals del joc són "individuals", amb un jugador per banda, i "dobles", amb dos jugadors per banda. El bàdminton es juga sovint com una activitat casual a l'aire lliure en un pati o a la platja, mentre que els jocs formals es juguen en una pista coberta rectangular. Els punts s'anoten colpejant el volant amb la raqueta perquè vagi a la meitat de la pista de l'altre equip de manera que l'adversari no el pugui tornar.[1]
Tipus | esport de raqueta i esport olímpic |
---|---|
Autoritat esportiva | Federació Mundial de Bàdminton |
Epònim | Badminton House |
Olímpic | Des de 1992 |
Característiques | |
Terreny de joc | Pista rectangular de 13,40 x 5,18 m |
Nombre mínim de jugadors | 2 |
Nombre màxim de jugadors | 4 |
Cada costat només pot colpejar el volant una vegada abans que passi per sobre de la xarxa. El joc finalitza un cop el volant ha colpejat el terra o el terra, o si l'àrbitre, el jutge de servei, o en el seu absència el bàndol contrari, ha marcat una falta.[2]
El volant és un projectil de plàstic, en partits informals, o plomes, que vola de manera diferent a les pilotes que s'utilitzen en molts altres esports. En particular, les plomes creen una resistència molt més alta, fent que el volant es desacceleri més ràpidament. Els volants també tenen una velocitat màxima alta en comparació amb les pilotes d'altres esports de raqueta. El vol del volant dona a l'esport el seu caràcter distintiu.
El joc es va desenvolupar a l'Índia britànica a partir del joc anterior de battledore i shuttlecock o jeu de volant. El joc europeu va arribar a ser dominat per Dinamarca, però el joc s'ha fet molt popular a Àsia, amb competicions recents dominades per la Xina. Aquest esport està fortament dominat pels esportistes asiàtics: Xina, Indonèsia i Corea del Sud van aconseguir 28 medalles d'or sobre 29.[3]
El 1992, el bàdminton va debutar com a esport olímpic d'estiu en els Jocs Olímpics de Barcelona (1992) amb cinc modalitats: individual masculí, individual femení, dobles masculí i dobles femení;[4] es van afegir dobles mixtes quatre anys més tard. A nivells elevats de joc, l'esport requereix una forma física excel·lent: els jugadors necessiten resistència aeròbica, agilitat, força, velocitat i precisió. També és un esport tècnic, que requereix una bona coordinació motriu i el desenvolupament de moviments de raqueta sofisticats.[5]