Bé fungible

Els béns fungibles són una classificació dels béns utilitzada en el dret en dos sentits: com aquells que no es poden usar conforme a la seua naturalesa si no es consumeixen (també coneguts com a béns consumibles), i com aquells que tenen el mateix poder deslliurador, és a dir, que es miren com equivalents per a extingir obligacions.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

El cas més típic de bé fungible és el diners, però s'engloben en aquesta categoria tots aquells béns mobles que es consumeixen (gasten o desapareixen) per al seu posseïdor amb el primer ús, encara que poden mantenir la seua existència física.

Importància de la classificació

Donades les seues característiques especials, existeixen regulacions específiques per a contractes l'objecte de la qual són béns fungibles. Tal és el cas de l'arrendament, el contracte d'usdefruit o el dipòsit.

Açò és així perquè normalment no es pot restituir un bé fungible després del seu ús, atès que ja s'ha consumit, i l'obligació passa a ser la de restituir la mateixa quantitat i qualitat de béns equivalents.

Regulacions per país

Estat espanyol

Al Regne d'Espanya, la definició de béns fungibles es troba en l'article 337 del Codi Civil, segons el qual són béns fungibles aquells que no pot fer-se l'ús adequat a la seua naturalesa sense que es consumen.

Existeixen especialitats en els contractes de compravenda, arrendament, préstec o usdefruit, entre altres, quan l'objecte del contracte són béns de caràcter fungible.