From Wikipedia, the free encyclopedia
Christ lag in Todes Banden, BWV 4 (Crist jeia amortallat)[1] és una de les primeres cantates religioses de Johann Sebastian Bach, composta probablement l'any 1707 o 1708 a Mühlhausen que ens ha arribat en una forma revisada estrenada a Leipzig el 3 d'abril de 1725, diumenge de Pasqua.
Títol original | Christ lag in Todes Banden (de) |
---|---|
Forma musical | cantata coral |
Àudio | |
Tonalitat | mi menor |
Compositor | Johann Sebastian Bach |
Llibretista | Martí Luter |
Llengua | alemany |
Moviment | música barroca |
Parts | 8 moviments |
Catalogació | BWV 4 |
Estrena | |
Estrena | 1707 |
És la primera de les obres, conjuntament amb la BWV 31 i l'Oratori de Pasqua, BWV 249, conservada per al dia de Pasqua. El text és de Luter de l'any 1524 i consta de set estrofes que són una adaptació lliure del text gregorià del dia de Pasqua Victimae Paschali laude del bisbe Wipo (ca. 1000). Com s'ha dit, la data de composició és anterior a 1724 i probablement fou presentada a l'examen per al càrrec d'organista a Mühlhausen, l'abril de 1707, fet que la faria la cantata més antiga de Bach.
Escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; cornetto, tres trompes, trombó, corda i baix continu. Està estructurada en una sèrie de set variacions sobre el mateix tema per omnes versu i es diferencia, així, de les cantates corals de Leipzig. Presenta una estructura totalment simètrica: cor-duet-solo-cor-solo-duet-cor.
S'obre amb una simfonia instrumental de la corda i el baix continu. El primer verset, el segon número, és per a les quatre veus del cor i orquestra de corda; el número tres és un duet de soprano reforçat pel “cornetto” i el contralt doblat pel trombó. El tenor canta en el tercer verset, la melodia del coral sense cap ornamentació fins a l'al·leluia final que és fortament ornamentat i desplegat en un passatge melismàtic; el número cinc, per al cor amb l'únic acompanyament del baix continu, constitueix el centre de simetria de l'obra. En el cinquè verset, un solo de baix està acompanyat pel continu i quatre veus instrumentals de violí i viola. El número set, és un duo marcat per l'aire triomfal del baix continu respost per la joia del tenor i soprano amb la seva vocalització en tresets. Un coral breu, com és habitual, tanca la cantata. Té una durada aproximada d'uns 20 minuts.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.