Balduí I de Flandes
From Wikipedia, the free encyclopedia
Balduí I de Flandes, dit també Balduí I Braç de Ferro, o Balduí I el Bó[1] (Laon ? - † abadia de Saint-Bertin, 879), fou marquès o comte de Flandes del 863 al 879.[2] Segons la tradició, Balduí era el fill del "forestier"[3] Odacre (Odoacre, Odoscer, Audacer) al seu torn el fill d'Ingelram (Enguerrand). Va succeir al seu pare com a "forestier" a la seva mort el 837, i es va distingir com un guerrer formidable, el que li va valer el seu sobrenom.
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Estàtua de Balduí I de Flandes a l'ajuntament de Bruges | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | dècada del 830 valor desconegut |
Mort | 879 (39/49 anys) Auxerre |
Sepultura | Abbey of Saint Bertin (en) Abadia de Sant Pere |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Altres | |
Títol | Comte |
Família | Casa de Flandes |
Cònjuge | Judit de França (863 (Gregorià)–) |
Fills | Balduí II de Flandes, Raül de Flandes, Charles van Vlaanderen (en) |
Pare | Odoacer (en) |
Tanca