Banc d'Espanya (Madrid)

La seu principal del Banc d'Espanya es troba a Madrid, amb façanes a la plaça de Cibeles, el carrer d'Alcalá i el passeig del Prado.

Infotaula edifici Edifici del Banc d'Espanya
Edifici del Banc d'Espanya des de la plaça de la Cibeles
Dades
Tipus	Edifici bancari
Part de	Paseo del Prado i el Buen Retiro, paisatge de les arts i les ciències
Arquitecte	Eduardo Adaro José Yarnoz Larrosa Luis Cubillo de Arteaga Alberto de Palacio y Elissague Severiano Sainz de la Lastra Rafael Moneo
Construcció	1884 - 2006
Ús	banc
Cronologia
1884	inici de construcció
Característiques
Estil arquitectònic	Eclecticisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Cortes (Comunitat de Madrid)
Localització	Carrer d'Alcalá i passeig del Prado (Madrid)
40° 25′ 06″ N, 3° 41′ 42″ O
Catàleg	05 (, , )
Bé d'interès cultural
Data	17 desembre 1999
Identificador	RI-51-0010508
Activitat
Propietat de	Banc d'Espanya
Ocupant	Banc d'Espanya
Lloc web	bde.es…

El Banc d'Espanya, com a institució, va ser creat el 1856, com a fusió del Banc d'Isabel II amb el Banc de San Fernando, i la seva primera seu va ser l'edifici dels Cinc Gremis Majors, situat al carrer d'Atocha de la ciutat.

L'increment d'activitats va fer insuficient l'espai i el Consell director es va proposar la construcció d'una nova seu, gestionant la compra del Palau de Alcañices, propietat del duc de Sesto, i per l'adquisició va pagar el preu d'uns tres milions de pessetes.

Les obres del nou edifici es van fer seguint el projecte d'Eduardo Adaro i Severiano Díaz de la Lastra, projecte amb el qual aquests arquitectes van guanyar la medalla d'or de l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1884. Aquell mateix any, el 4 de juliol, es posava la primera pedra del Banc, en un acte solemne, amb la presència del rei Alfons XII.

La planta es distribueix en crugies paral·leles a una sèrie de patis alineats amb els eixos del passeig del Prado i Alcalá articulades pel tram diagonal del xamfrà. Les façanes recullen un repertori decoratiu eclèctic, encara que la sobrietat de sòcols i plantes baixes accentuen la idea de solidesa representativa que correspon a la institució que acull. L'adequada gradació de la mida d'obertures a les diferents plantes i la seva varietat compensen la marcada horitzontalitat del conjunt.