La baronia de Senaller i Gramenet és un títol nobiliari català creat el 5 d'octubre de 1803 pel rei Carlos IV a favor d'Antoni de Senaller i Jordana, de família andorrana i urgellenca d'antic llinatge.[1][2][3]
Corona de baró | |
Tipus | títol nobiliari i baronia |
---|---|
Primer titular | Antoni de Senaller i Jordana |
Data | 5 d'octubre de 1803 |
Actual titular | Josep Maria Onyós de Plandolit i Serrabou |
Estat | Espanya |
Va ser destacat el seu besnet, Guillem d'Areny-Plandolit (1822-1876), de la Casa Areny-Plandolit, ja que va encapçalar el procés de reforma de les institucions andorranes -desembocat en la Constitució de 1866-, sent ell el primer Síndic general d'Andorra. El seu llinatge es troba documentat per primera vegada al segle x (el 4 de juliol de 931), en l'escrit de consagració de l'Església de Sant Genís de la Ametlla per part del bisbe Teoderic de Barcelona, on trobem al seu avantpassat Arnau Mir de Plandolit.
Barons de Senaller i Gramenet
Titular | Període | |
---|---|---|
Creació per Carles IV | ||
i | Antoni de Senaller i Jordana | 1803-? |
ii | Maria Senaller i Gramenet | |
iii | Guillem de Plandolit i d’Areny | 1851-1876 |
Rehabilitació per Joan Carles I | ||
iv | Joaquim Onyós de Plandolit i Serrabou | 1985-2000 |
v | Josep Maria Onyós de Plandolit i Serrabou | 2000- actualitat |
Història dels barons de Senaller i Gramenet
- El va succeir la seva filla:
- Maria de Senaller i Gramenet, ii baronessa de Senaller i Gramenet.
- El va succeir el seu net:
- Era fill de Josep de Plandolit de Targarona i Pons i de Maria-Rosa d'Areny i de Senaller, filla de la ii baronessa de Senaller i Gramenet, pubilla de la Casa Rosell i de la noble família Senaller de Pujol i Carlania de Monrós.
El rei Joan Carles I rehabilità el títol el 17 de juliol de 1985, reconeixent el dret a:[5]
- Joaquim Onyós de Plandolit i Serrabou (1929-2000), iv baró de Senaller i Gramenet.
- El va succeir el seu germà:
- Josep María Onyós de Plandolit i Serrabou, v baró de Senaller i Gramenet.
Referències
Vegeu també
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.