Bastó de Jacob
From Wikipedia, the free encyclopedia
El bastó de Jacob, vara de Jacob o creu de Jacob és un antic instrument de navegació, utilitzat per mesurar l'angle entre dos cossos celestes o bé l'altura del sol i d'altres astres sobre l'horitzó. La informació així obtinguda per conèixer (mitjançant taules) la latitud o bé l'hora local. Va ser emprat en la navegació primer a la Mediterrània i més tard a l'Atlàntic,
La notícia més antiga que tenim d'aquest instrument és una descripció del 1342 deguda al jueu català Levi ben Gerson. Però és molt probable que el seu inventor fos Jacob ben Machir ibn Tibbon.[1]
El bastó de Jacob és una vara de fusta sobre la qual llisca una vara més curta, encreuada respecte a la primera. El mariner aplicava l'ull a un extrem de l'instrument, dirigia aquest cap a l'estel de la qual volia mesurar la posició i, tot mantenint la vara creuada en posició vertical, la feia lliscar fins que el seu extrem inferior coincidia amb l'horitzó i el superior amb l'estel. L'altura de l'estel (angle que forma amb l'horitzó) es llegia directament en una escala graduada sobre la vara principal.
Els mariners - sobretot els catalans i els portuguesos.[2] - usaven el bastó de Jacob per a determinar a quina latitud estaven, mesurant l'alçada de l'estel polar sobre l'horitzó (l'altura de l'estel Polar sobre l'horitzó és una bona mesura aproximada de la latitud). Només 30 anys més tard (1372) hi havia jueus a Mallorca fabricants d'instruments i portolans per les naus del rei Pere (seguidors de Ben Gerson). Un d'ells, el "mestre Giacome de Mallorca", va ser cridat a Portugal per Enric el Navegant per dirigir l'escola de Sagres on en va fabricar per als portuguesos[3]