Balduí II d'Hainaut
From Wikipedia, the free encyclopedia
Balduí II d'Hainaut (nascut al voltant de 1056, mort a Àsia Menor en 1098 prop de Nicea) va ser comte d'Hainaut i Valenciennes (1071-1098) i senyor de Beaumont (Hainaut) a la mort de la seva mare Riquilda d'Hainaut. Ell era el fill de Balduí VI, comte de Flandes, i Riquilda, comtessa d'Hainaut.
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1056 (Gregorià) |
Mort | 1098 (Gregorià) (41/42 anys) İznik |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Croada, Setge de Nicea i setge d'Antioquia (1097) |
Altres | |
Títol | Comte de Hainaut (1071–1098) |
Família | Casa de Flandes |
Cònjuge | Ida de Lovaina (1084 (Gregorià)–) |
Fills | Balduí III d'Hainaut, Ida d'Hainaut, Arnulf d'Hainaut, Riquilda d'Hainaut, Alix|Aleidis de Hainault (en) |
Pares | Balduí VI de Flandes i Riquilda d'Hainaut |
Germans | Roger d'Hainaut i Arnold III de Flandes |
Encara era un adolescent a la mort del seu pare i la seva mare va exercir la regència de Flandes i Hainaut en nom del seu germà gran Arnold III. Però les ambicions de la mare i el seu govern tirànic va ocasionar un any després d'una rebel·lió que va degenerar en una guerra civil. Arnold va morir en una batalla prop de Cassel i Robert el Frisó, l'oncle de Balduí i Arnold, es va convertir en comte de Flandes. Balduí va succeir al seu germà difunt com a comte d'Hainaut i pretendent de Flandes. Riquilda va rebre ajuda del bisbe de Lieja, del qual s'havia reconegut feudatària per l'Hainaut, però va ser derrotada una vegada més a Broqueroie. Balduí va haver de renunciar a Flandes el 1085 però fou reconegut com a comte d'Hainaut.
En 1095, quan la crida del Papa Urbà II al concili de Clermont, va agafar la creu i va marxar a la Primera Croada després d'assistir al Torneig d'Anchin amb Manassès, bisbe de Cambrai, Radbod, bisbe de Noyon, Lambert, bisbe d'Arràs, els abats de Hasnon, Crespin i Anchin, i altres 300 cavallers.
L'antagonisme amb el comte de Flandes, va fer que marxés amb l'exèrcit de Jofré de Bouillon, en lloc del de Robert II de Flandes (fill i successor de Robert el Frisó). Després de la captura d'Antioquia, va ser enviat en ambaixada a Constantinoble junt amb Hug I, comte de Vermandois. Fou sorprès, atacat i assassinat en una emboscada dels turcmans prop de Nicea.