Bernard Barbiche
historiador francès / From Wikipedia, the free encyclopedia
Bernard Barbiche (28 de juliol de 1937, París) és un historiador francès. És un arxivista paleògraf, diplomat a l'École nationale des chartes, gràcies a una tesi presentada el 1960 titulada Étude sur l'œuvre de restauration financière de Sully, 1596-1610, i fou membre de l'École française de Roma del 1960 al 1962.[1]
Primer conservador als Arxius Nacionals del 1960 al 1972, després secretari general de l'École des chartes del 1973 al 1977 i professor d'història de les institucions, d'arxivística i de diplomàcia de l'època moderna del 1977 al 2004, és un historiador especialitzat en el regnat d'Enric IV de França, en la història de les institucions i en la història religiosa (diplomàcia pontifical, de l'edat mitjana i de l'època moderna). És director científic del Centre nacional dels arxius de l'Església de França i membre del Comitè Pontifical de les Ciències Històriques.[1]
Professor emèrit d'ençà el 2004, fou president de la Société de l'École des chartes del 2005 al 2010, president de la Société d'histoire religieuse de França del 2008 al 2011 i director de la col·lecció Histoire religieuse de la France a les Éditions du Cerf del 1998 al 2010. Dirigí la revista Bibliothèque de l'École des chartes del 1973 al 1982 i és membre dels comitès de lectura de la Bibliothèque de l'École des chartes i de la revista d'història Revue d'histoire de l'Église de France.[1]